domingo, 23 de septiembre de 2007

L'Endemà informa: Ha mort Marcel Marceau


Els qui estimem el teatre estem de dol: Ha mort l'home que va fer reviure l'art del gest, la màgia del moviment, la senzillesa de l'expressió corporal i la contundència de la mirada. L'home amb la cara pintada de blanc que ha fet riure a tantes generacions amb els seus il·larants gags còmics farcits de mim, que ha fet plorar i ha conmogut els cors de mils i mils de seguidors del teatre amb la seva expressió ens ha deixat després de 50 anys d'escenaris i aplaudiments.

Una de les seves grans sentències: "Mai facis parlar un mim... no pararà..."; el definia perfectament. Home de moltes i intel·ligents paraules va ser capaç de reconstruir un art milenari, el de l'expressió corporal, que la paraula escrita i radiofònica s'havia encarregat de mitigar.

Avui tot el món del teatre el plora. Molt probablement el COS '07, que se celebrarà a Reus el proper més de Novembre, li retrà un pòstum homenatge, un merescut homenatge, un insuficient homenatge, puix és la figura més emblemàtica del món del teatre gestual... i si no... ¿qui no s'hagués pintat de blanc el rostre si s'hagués volgut disfrassar de mim?

Des de l'Endemà, et diem adéu amb la mà, ens allarguem un somriure amb els dits i et llencem un petó de comiat. Per tu Marcel.

viernes, 14 de septiembre de 2007

L'Endemà denuncia: Centenars de manifestants poden ser condemnats per cremar fotos dels reis

Després de veure com la revista El Jueves era segrestada per una portada divertida que segons els jutges atemptava contra la llibertat i la moral dels prínceps d'Astúries, avui ens despertem amb aquesta notícia:

"Manifestants vinculats a l'independentisme català i el republicanisme van cremar ahir fotografies dels reis a Girona en una manifestació en contra de la imposició borbona que ja dura 300 anys. La concentració es va dur a terme per protestar per la visita del rei a la capital del Gironès en una trobada amb empresaris que de ben segur que estaven molt orgullosos per haver portat els reis".

Ara els manifestants s'enfronten a un delicte d'injuries a la corona i podrien ser condemnats a 2 anys de presó... igualtat? democràcia?

domingo, 9 de septiembre de 2007

L'Endemà denuncia: La situació a Lizartza i el seu tracte mediàtic

Què farieu si us impossessin un alcalde? És el que passa al municipi de Lizartza, a la província administrativa de Guipuzcoa. En aquest municipi hi governa el partit popular després que en les passades eleccions l'esquerra abertzale es veiés il·legalitzada en algunes poblacions d'Euskal Herria. Amb tot, les mostres de descontentament amb l'alcaldessa popular s'han anat repetint sense que cap administració competent es possicioni a favor de la voluntat democràtica.

Davant la impotència i el malestar popular, algunes persones han increpat reiteradament l'alcaldessa, que fins i tot ha estat amenaçada de mort. Aquesta passada setmana, i per a més INRI, l'alcaldessa popular va penjar una bandera espanyola a la façana de l'Ajuntament. L'endemà la bandera va apareixer coberta amb una Ikurriña, i l'alcaldessa ha estat novament insultada i increpada.

Tot plegat crea un estat de tensió innecessari que es podria sol·lucionar molt fàcilment: Sotmetre el govern del municipi a la voluntat democràtica, és a dir, donar el poder del poble a l'esquerra abertzale. Però enlloc d'això els governs de torn permeten que una alcaldessa imposada provoqui tot un poble, corri el risc de ser ametrellada qualsevol d'aquests dies i tingui el "privilegi" de convertir-se en una màrtir més de la causa nacionalista espanyola a Euskal Herria.

Però potser el que més està aixecant polsegrera és el tracte mediàtic que rep aquest cas. La majoria de mitjans, favorables a la llei de partits que manté l'esquerra abertzale sense possibilitats de representació a bona part d'Euskal Herria, consideren denigrant el tracte rebut per part de l'alcaldessa. I sinó, mireu els enllaços de la dreta... sobretot, evidentment... els d'Antena 3.

Des de l'Endemà ens solidaritzem amb aquest municipi i la injustícia democràtica a la que es veu sotmès, i intentarem contactar amb ells per fer ressò del que els passa... però sense filtres feixistes.