Mostrando entradas con la etiqueta teatre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta teatre. Mostrar todas las entradas

sábado, 19 de enero de 2008

L'Endemà Recomana: Teatre de Proximitat

Teatre proper, en el que el públic pot veure cada un dels detalls de l'actuació dels protagonistes, en el que es poden contemplar, com si ens trobéssim contemplant una pel·lícula en directe, els petits gestos dels actors que, normalment, en un gran teatre, passen desapercebut. A Reus es pot contemplar aquests dies teatre de proximitat... bon teatre de proximitat, gràcies a "El Mort" i "La més Forta", ambdós produccions del CAER amb la coproducció del Centre d'Art de Cal Masó.
"El Mort" és la història d'un homenatge a un difunt personatge de Reus. Els espectadors assistiran als assajos de la preparació d'aquest homenatge a les llotges del Teatre Fortuny. Cada un dels tres pisos està dirigit per un director, i en cada pis trobem cinc monòlegs interpretats per cinc actors de les nostres contrades. Tot plegat un exercici d'ironia, d'originalitat de Ferran Madico, dificilment exportable, però amb ganes d'internacionalització.

D'altra banda, a Reus podem gaudir de "La més Forta", un text breu de Stindberg interpretat per dos actrius de les nostres contrades i dirigit pel reusenc Francesc Cerro. L'espectacle té lloc al Centre d'Art de Cal Masó, i juga amb l'espai i el públic. Tot i que no té la força que potser s'espera de Cerro, l'espectacle està brillantment interpretat. Al final i a l'inici de l'espectacle el públic gaudeix d'un petit cocktail preparat per Eduard Xaduch, cap de cuina del Restaurant "El Bulli".

viernes, 28 de diciembre de 2007

L'endemà Informa: El Bartrina amb bona música

El Teatre Bartrina de Reus viurà una temporada d’hivern-primavera plena d’èxits musicals, entre els que destaquen Antònia Font i Marlango. A part de la música però, el Bartrina acollirà obres de teatre del Nacional i òperes del Liceu gràcies al conveni de l’Anella Cultural.

La programació s’iniciarà el proper 12 de Gener amb l’espectacle de la “Coral Romput”, a càrrec del Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona. El primer plat fort arriba el dia 17 amb l’obra de teatre “Com pot ser que t’estimi tant”. Toni Albà dirgirà el grup de Teatre Estable del Baix Camp (Tebac) amb l’espectacle “Mira sempre la part bona de la vida” els dies 9 i 10 de Febrer. Antònia Font aterrarà el dia 16 amb un concert íntim del seu barrer cd “Coser i Cantar” i el CAER dedicarà els dies 6, 7 i 8 de Març a parlar de l’artista Wim Vandekeybus.
Tot plegat per arribar a la segona part de la temporada on el Bartrina acollirà el Festival Internacional de Jazz, com ja va sent habitual, l’Exposició Nacional de roses, el Trapezi i els espectacles del Teatre Nacional de Catalunya “Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit” (del 23 al 26 d’Abril) i el concert de Marlango, el grup de l’actriu Leonor Watling que torna al Bartrina després de dos anys.
“El Silenci del mar”, amb Pere Arquillué, “L’home, la béstia i la virtud” i la tradicional “Nit de Claqué” tancaràn la programació pels mesos de Maig, Juny i Juliol.
Tot plegat un autèntic luxe pel teatre Bartrina i per tots els seus espectadors, que de ben grat gaudiran de la programació d’enguany.

Més informació clicka aquí

sábado, 22 de diciembre de 2007

L'Endemà Recomana: La Maga i el Club de la Serpiente

Una autèntica meravella... com agafar una obra literària de l'etiqueta de Rayuela i fer-ne un espectacle sense masses lluiments escènics ni literaris? doncs molt senzill... agafem una banda de música de jazz, els donem les partitures dels temes que escoltaven els integrants del Club de la Serpiente i ho fusionem tot plegat amb una bona dossis de Maga i de Horacio... La veritat és que és un espectacle digne de ser comentat en aquest blog... Esperem que tinguin gira prevista i que ben aviat arribin a les nostres contrades.


Fitxa tècnica:

A partir de “Rayuela” de Julio Cortázar

Companyia:
QUIM LECINA & SWINGSET
amb ANDREA FANTONI i LAIA PORTA


Actriu
ANDREA FANTONI

Actor
QUIM LECINA

Cantant
LAIA PORTA

SwingSet
Saxo Baríton i Soprano
ÀNGEL MOLAS

Saxo alt
SERGIO FRUCTUOSO

Trompeta
MIQUEL DONAT

Trombó
VÍCTOR GONZÁLEZ


Piano
OCTAVI BAÑULS

Contrabaix
PEP RIUS

Bateria
OLIVIER ROCQUE

Fotografia
NÚRIA AGUADÉ

Direcció musical
ÀNGEL MOLAS

Guió/Direcció escènica
QUIM LECINA

Sinopsi:
Som a París, a finals dels 50, concretament en el barri de St. Germain-des-Près, on uns intel•lectuals de diferents nacionalitats, un grup d’amics formen EL CLUB DE LA SERPIENTE. Allà es reuneixen per escoltar jazz, beure vodka i dissertar sobre política, literatura, pintura i sobretot sobre relacions humanes.

domingo, 28 de octubre de 2007

L'Endemà Informa: Acaba un gran COS07

Ja està... els aficionats al teatre gestual i al mim haurem d'esperar 360 dies més per poder gaudir del proper COS... Amb tot, els espectacles que han ocupat els principals indrets culturals de Reus aquesta setmana han estat a l'altura del que demana el públic i del que exigeix un festival que ja duu 10 edicions i que cada any millora i es reinventa.

Era complicat oferir un millor homenatge a Marcel Marceau. El teatre de màsqueres alemanyes de dissabte a la nit al Fortuny va ser la cirereta d'un pastís amanit amb la companyia rusa Derevo el divendres al Bartrina. A destacar: Paul Leni, Deja Donné, Au mens i Yllana. Però el més espectacular de tot han estat els festivals de carrer que, tot i ser pocs, han mobilitzat grans quantitats d'espectadors. Reus ha tornat a demostrar que és una ciutat culturalment molt activa i preparada per assolir i acollir festivals complicats a nivell de públic com el COS.

Per l'any vinent caldrà millorar el programa... no perquè aquest any hagi estat un mal any... ans al contrari... però la gent de Reus té ganes de COS... i això només es mantindrà si cada any el nivell augmenta... per molt complicat que sigui. En aquesta línia, Lluís Graells, programador del festival, va declarar a l'Endemà que ja s'està treballant per la 11ena edició, el COS08.

jueves, 18 de octubre de 2007

L'Endemà Informa: Sergi Belbel celebra els seus 20 anys de director amb una "pel·lícula"

A la Toscana és la nova obra del cèlebre dramaturg català Sergi Belbel. Sota la seva direcció hi tornem a trobar a Jordi Boixaderas i Lluís Solé, dos dels actors de moda a Catalunya gràcies a la seva participació en diferents serials televisius i que ja havien treballat amb Belbel al Mètode Grönholm de Jordi Galceràn. Però aquest cop Belbel tortura desenfrenadament a Boixaderas sense la clau d'humor de la darrera obra... Això sí, ho fa en un marc gairebé cinematogràfic, una obra desgloçada en infinitat d'escenes breus en les que varia completament el decorat, la il·luminació, les textures, els colors i fins i tot les parets... una autèntica coreografia mecànica i tècnica dirigida a la perfecció per un dels grans del teatre català.

A la Toscana és una obra que parla de la crisi dels 40 anys, la renúncia a la vida i l'espera de la mort, les pors interiors i eternes de l'ésser humà i el desamor. És un cant a la vida, però també un cant a la destrucció de les relacions matrimonials. Una meravellosa descripció del que és i pot arribar a ser l'amor. Direcció meravellosa... text meravellos... actors meravellosos? Doncs no. Boixaderas decep després de les seves actuacions a Fi de Partida i El Mètode Grönholm i Lluís Solés està mal aprofitat...

Amb tot, l'obra és un autèntica joia teatral. Omple tots els sentits de l'espectador i el commou i el fereix en tots i cadascún dels moments àlgids del text (que en són uns quants).

Fitxa Tècnica:

Autor i direcció: Sergi Belbel . Intèrprets: Jordi Boixaderas, Lluïsa Castell, Cristina Plazas, Lluís Soler . Disseny d’escenografia: Max Glaenzel, amb la col·laboració d’Estel Cristià . Disseny de vestuari: Montse Amenós . Disseny d’il·luminació: Kiko Planas (aai) . Música: Albert Guinovart . Disseny de so: José A. Gutiérrez . Caracterització: Toni Santos . Ajudanta de direcció: Cristina Clemente . Producció: Teatre Nacional de Catalunya

El protagonista d'A la Toscana és Marc (Jordi Boixaderas), un home que pateix una crisi sentimental amb la seva parella, la Joana (Cristina Plazas) tot i viure en una situació professional envejable. El seu amic Jaume (Lluis Soler) amaga un secret inconfessable i la Marta (Lluïsa Castells) és una doctora que vol ajudar la parella a sortir de la crisi. Tots quatre formen un mosaic de la humanitat contemporània, amb les seves pors i esperances, els seus conflictes i desitjos mai realitzats.

domingo, 23 de septiembre de 2007

L'Endemà informa: Ha mort Marcel Marceau


Els qui estimem el teatre estem de dol: Ha mort l'home que va fer reviure l'art del gest, la màgia del moviment, la senzillesa de l'expressió corporal i la contundència de la mirada. L'home amb la cara pintada de blanc que ha fet riure a tantes generacions amb els seus il·larants gags còmics farcits de mim, que ha fet plorar i ha conmogut els cors de mils i mils de seguidors del teatre amb la seva expressió ens ha deixat després de 50 anys d'escenaris i aplaudiments.

Una de les seves grans sentències: "Mai facis parlar un mim... no pararà..."; el definia perfectament. Home de moltes i intel·ligents paraules va ser capaç de reconstruir un art milenari, el de l'expressió corporal, que la paraula escrita i radiofònica s'havia encarregat de mitigar.

Avui tot el món del teatre el plora. Molt probablement el COS '07, que se celebrarà a Reus el proper més de Novembre, li retrà un pòstum homenatge, un merescut homenatge, un insuficient homenatge, puix és la figura més emblemàtica del món del teatre gestual... i si no... ¿qui no s'hagués pintat de blanc el rostre si s'hagués volgut disfrassar de mim?

Des de l'Endemà, et diem adéu amb la mà, ens allarguem un somriure amb els dits i et llencem un petó de comiat. Per tu Marcel.