jueves, 30 de agosto de 2007

L'Endemà Recomana: Rayuela de Júlio Cortázar

Rayuela és la obra suma de la literatura d'un dels escriptors argentins més reconeguts per la crítica, Júlio Cortázar. El seu llenguatge intuitiu i maquiavèlic i el seu estil eternament ric, fan d'aquest llibre un poema de 700 pàgines, una obra mestra de la literatura contemporània que ho serà pels segles dels segles. Amb tot, conèixer i llegir Cortázar és complicat i dificultós, requereix paciència i hàbit, i sobretot, una extrema concentració a l'abast de molt pocs en aquest temps tant estressants. Per això, des de l'Endemà del Fòrum, recomanem agafar-lo amb tranquilitat i amb dedicació, sabent que es pot estar llargues temporades sense llegir-lo, i que no per això es perdrà el fil de la història. Al cap i a la fi, Rayuela és un llibre ple de llibres, una novel·la plena de textos i paràfresis. Només cal llegir-les, conjuntament o separada, i gaudir d'una estona de literatura de la bona, poc abundant en les prestatgeries de les llibreries avui en dia.


Clica aquí per llegir el llibre

domingo, 26 de agosto de 2007

L'Endemà Recomana: Foc a l'Arboç

El quart diumenge d'Agost és festa a l'Arboç, una de les festes més importants de la cultura tradicional i popular catalana. Les festes, que aquest any s'allargeun del 24 al 29 d'Agost tenen el seu clímax aquest diumenge amb la Carretillada dels Diables de l'Arboç, sens dubte els més espectaculars del país.

La Carretillada dels Diables de l'Arboç és tot un esdeveniment festiu, cultural i de pólvora. És un esdeveniment que tot amant de la tradició i el foc no es pot perdre a la vida. Per això, l'Endemà us insta a que aquest vespre us acosteu a l'Arboç a gaudir-ne i a fer-ne gresca i xerinola.

Visca la Festa Major de l'Arboç! i Visca els seus Diables!

jueves, 23 de agosto de 2007

L'Endemà recomana: Cicle Quentin Tarantino



La nova pel·lícula del genial director està a punt d'estrenar-se a les nostres cartelleres. És per això que des de l'Endemà del Fòrum us volem recomenar que feu un cop d'ull a la meravellosa filmografia d'un dels directors més atípics de la història. Les seves il·larants escenes, els seus guions cargolats i maquiavèlics i la seva minuciosa tasca musical el converteixen en una de les banderes cinematogràfiques d'aquest programa.

És per això que us proposem un recorregut per les seves principals pel·lícules, tenint en compte la música, el muntatge i les perspectives. Assaborint el color de la imatge i cada una de les paraules dels seus guions. Heus aquí un petit tast.

Pulp Fiction, Jackie Brown i Reservoir Dogs són tres de les seves primeres obres filmogràfiques. Molt compactes entre sí, però molt diferents. Pulp Fiction i Reservoir Dogs potser són les dues millors pel·lícules de la seva filmografia (amb perdó per Kill Bill, autèntica obra mestra). Però a més de la ja esmentada Kill Bill (les dues són bones per igual, i una no s'entén sense l'altra), Tarantino també ha participat en obres com a director invitat (Four Rooms o Sin City a nivell de pel·lícules, i Urgences i C.S.I a nivell de sèries de TV), participacions en les que sempre hi ha aparegut, d'una manera o altra, el seu amic Robert Rodríguez, qui per cert, comparteix cartell amb Tarantino amb la seva nova pel·lícula.

Així doncs, Grind House és un doble passe de Death Proof (la nova pel·lícula de Tarantino amb Kurt Russell com a protagonista) i Planet Terror, ja estrenada al nostre país. Falta poc per a l'estrena d'aquesta darrera pel·lícula de Tarantino, però, amb tot, recomanem repassar la filmografia i visualitzar també Planet Terror per començar a climatar-se amb una sèrie B pel plat fort que ens espera... Tarantino aterra de nou... i ho fa amb molta força. Veurem que ens té preparat aquest cop el director de Tennessee.

miércoles, 22 de agosto de 2007

L'Endemà denuncia: Circ i taurons

Avui s'ha mort un animal... un? quants animals han mort avui? quants peixos han perdut la vida als aquaris del món? i quantes rodes de premsa s'han fet? una... perquè? doncs perquè el circ mediàtic és capaç de convertir una rutina en notícia.

Tots els pescadors saben que a 15 milles de la costa els taurons tigre són el pa de cada dia (pocs són els que mai han tornat amb un d'aquests animals entrelligat a les xarxes). És més, allà és possible veure-hi catxalots com més ens acostem a Mallorca.

Però el fet que alguns mitjans de comunicació estessin durant un mes informant de la presència d'un tauró a les costes catalanes (segons es diu s'ha arribat a avistar a més de 120 kilòmetres de la zona on finalment ha estat capturat) ha creat una expectació tal que ha sobrepassat les mesures que són adequades a prendre en aquests casos. L'Ajuntament de Tarragona s'ha vist obligat per pressió mediàtica a tancar la platja al bany (una mesura incoherent tractant-se d'un animal que s'alimenta de plàcton), però tot i això, les mesures han estat insuficients davant l'allau de curiosos que, instats i alertats pels mitjans cada cop més nombrosos que informaven dia sí i dia també del tauró, s'acostaven per treure'n una fotografia. Fins i tot alguns incoscients es llençaven a l'aigua per a tocar-lo (no és que el tauró sigui perillós, aquí els perillosos som nosaltres...).

Finalment, el dia de la seva captura mig estat espanyol mediàtic es troba càmera en mà davant la platja del miracle per captar la imatge de dos persones agafant un peix que necessita tractament mèdic de forma evident. Les presses, les empentes, les trepitjades, els cops... i un animal que necessita arribar al tanc d'aigua sinó vol morir... un tanc d'aigua al que tant sols podrà estar-hi una hora en vida...

Ja s'ha acabat tot pel pobre tauró (que no té cap culpa de res del que ha passat). Però ara potser manca que alguns mitjans es replantegin la seva política d'informació i que tots plegats ens conscienciem del que ens envolta en realitat i no estiguem només pendents del que ens diuen els mitjans. Voleu taurons? agafeu una barca i endinseu-vos al mar mediterrani. També hi trobareu dofins i animals espectaculars... no cal a muntar un circ mediàtic pel fet que vinguin aquí a la costa... el monten ells quan nosaltres anem al mar?

I una altra cosa... El pobre tauró s'ha mort... però quanta gent no mor al dia al món i no és notícia? Si el món certament s'ha de regir per aquests paràmetres replantegem-nos molt les coses... o sinó, serem esclaus dels mitjans, de la informació i de les rucades que s'acaben publicant.

martes, 21 de agosto de 2007

L'Endemà Recomana: Rattatouille


Simplement una genialitat... la pel·lícula comença amb una presentació de personatges i situació genials... amb l'impressionant escena de la vella que els descobreix seguida d'una no menyspreable fugida i d'una descripció meravellosa de la ciutat de París a través del llom d'una rata que ens passeja per les canonades dels edificis de la capital francesa.

A partir d'aquí un seguit de situacions ben plantejades i executades, en el marc d'una ambientació animada i d'una música que ja voldrien moltes grans pel·lícules amb actors reals. La màgia de Pixar sorprén de nou al més pur estil Buscando a Nemo, però aquest cop amb planos cinematogràfics preciosos (com el cenital del petó, o els planos seqüència de la cuina). Una pel·lícula de gairebé dues hores (com malhauradament marca actualment la doctrina cinematogràfica) amb dossis d'humor, bona cinema i guió fenomenals, que la fan molt amena i gens pesada. Des d'aquest fotolog, felicitats i sobretot, si us agrada el bon cinema d'animació al·lucinareu amb la posada en escena i els detalls (no us perdeu els detalls sonors! com el click click que fa el telèfon quan li tiren cartes al damunt... tot mooolt acurat!)

L'Endemà del Fòrum recomana: no us la perdeu...

lunes, 20 de agosto de 2007

Notícia: L'Endemà del Fòrum celebra el seu tercer aniversari amb una marató de 13 hores

A l'esdeveniment hi van participar molts dels col·laboradors habituals del programa (Jordi Olària, Víctor Velasco, Josep Gallofré, Laia Díaz...) i els tres fundadors (Àlex González, Roger Seró i Marc Càmara). Una marató que va començar a les 12 del migdia i que s'acabava a la 1 de la matinada.

Els plats forts de la festa van ser l'Ariel Santamaria, el flamant regidor juantxi de l'Ajuntament de Reus, Montse LLussà, actualment presentadora del Versió a RAC1 "estiu", Fermí Fernández, component del Terrat, Joan Reig, bateria dels Pets i molts d'altres coneguts i concorreguts del programa i de la cultural reusenca i rodalies.

A més, la vetllada va ser amenitzada pels 4 pingüins, per les estrafalàries conexions de Josep Gallofré des dels San Fermíns d'Iruña i la participació de periodistes i membres de la cultura de la ciutat de Reus. Unes pizzes i aquest meravellós pastís van servir d'habituallament durant les dures hores.

L'Endemà del Fòrum gaudeix ara mateix d'unes merescudes vacances a l'espera de l'inici de la quarta temporada del programa.