L'Endemà Critica: Perquè "El Orfanato"?

Dos pel·lícules de génere... dos films que sorgeixen de directors catalans i que arriben a milers d'espectadors... fins i tot d'arreu del món... Però malhauradament, l'Acadèmia de Cinema Espanyol es queda amb la dolenta... Algú m'ho pot explicar?

"REC" i "El Orfanato" són dos molt bones pel·lícules. Però la de Jaume Balagueró assoleix uns nivells d'intensitat, de realisme i d'elegància cinematogràfica que desbanca irremeiablement el film de Bayona en una, gairebé cruela, comparació. I és que per molt que les dues pel·lícules siguin de por, de cinema fantàstic, per molt que les dues protagonistes sigui rosses, per molt que els nens apareguin d'alguna manera o altra... per molts paral·lelismes que hi volguem establir, "REC" és eternament superior a "El Orfanato".

I així doncs... perquè l'Acadèmia ha decidit escollir "El Orfanato" per anar als Òscars (tot i que amb molta probabilitat no hi acabarà arribant...)? Perquè no es va apostar d'entrada per un més que reconegut Balagueró? Perquè no es va apreciar d'entrada el projecte de "REC", mil i una vegades més innovador pel gènere que no pas "El Orfanato"?

Les respostes, suposo, ens arribaran en forma d'una tercera pel·lícula de terror: "Los Productores i sus decisiones políticas"...

L'endemà Informa: El Bartrina amb bona música

El Teatre Bartrina de Reus viurà una temporada d’hivern-primavera plena d’èxits musicals, entre els que destaquen Antònia Font i Marlango. A part de la música però, el Bartrina acollirà obres de teatre del Nacional i òperes del Liceu gràcies al conveni de l’Anella Cultural.

La programació s’iniciarà el proper 12 de Gener amb l’espectacle de la “Coral Romput”, a càrrec del Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona. El primer plat fort arriba el dia 17 amb l’obra de teatre “Com pot ser que t’estimi tant”. Toni Albà dirgirà el grup de Teatre Estable del Baix Camp (Tebac) amb l’espectacle “Mira sempre la part bona de la vida” els dies 9 i 10 de Febrer. Antònia Font aterrarà el dia 16 amb un concert íntim del seu barrer cd “Coser i Cantar” i el CAER dedicarà els dies 6, 7 i 8 de Març a parlar de l’artista Wim Vandekeybus.
Tot plegat per arribar a la segona part de la temporada on el Bartrina acollirà el Festival Internacional de Jazz, com ja va sent habitual, l’Exposició Nacional de roses, el Trapezi i els espectacles del Teatre Nacional de Catalunya “Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit” (del 23 al 26 d’Abril) i el concert de Marlango, el grup de l’actriu Leonor Watling que torna al Bartrina després de dos anys.
“El Silenci del mar”, amb Pere Arquillué, “L’home, la béstia i la virtud” i la tradicional “Nit de Claqué” tancaràn la programació pels mesos de Maig, Juny i Juliol.
Tot plegat un autèntic luxe pel teatre Bartrina i per tots els seus espectadors, que de ben grat gaudiran de la programació d’enguany.

Més informació clicka aquí

L'Endemà Informa: 25 anys de Thriller

Thriller és el segon àlbum del cantant Michael Jackson com a solista, després de la seva etapa com a líder de la banda familiar, coneguda com Jacksons i Jackson Five. El seuprimer treball va ser Off the Wall de 1979.

Publicat per Epic Records l'1 de desembre de 1982, l'àlbum va comptar amb la producció de Quincy Jones i les composicions de Rod Temperton. És el disc més venut de la història de la música (104 milions de còpies venudes).

La cancó "Thriller", icona del disc, va aconseguir multitud de crítiques positives i el seu videoclip es va convertir en un autèntic emblema de la cultura pop dels anys 80. John Landis, director del videoclip, va crear per a Michael Jackson un autèntic curtmetratge de terror de 13 minuts de durada.

El disc va aconseguir 58 discs de platí, dos d'urani y 8 Premis Grammy.

L'Endemà Recomana: Lust Caution

Lliçó magistral d'Ang Lee... després de dos grans pel·lícules com "Tiger and Dragon" i "BrockeBack Mountain", el gran cineasta ens regala una història d'amor i odi, de passions i política, de desig i de dolor, ambientada en la Xina ocupada de la Segona Guerra Mundial.

Amb un detall en la imatge propi del genial Won Kar Wai i amb un acurat guió que combina les lentes escenes amb autèntiques lliçons de cinema, Ang Lee converteix aquest "Luts Caution" en una peça de museu, de col·leccionista, d'una incontable bellesa visual i d'una elegància gairebé infinita. A més però, Lee s'ha sabut rodejar dels genials Tony Leung i Wei Tang que l'acompanyen en aquesta odissea cinematogràfica plagada de referents (no només Won Kar Wai, que ja havia treballat amb Leung a "In the Mood for Love", sinó també ombres hitchckoquianes i cinema negre dels anys 50). Sense cap mena de dubte una autèntica meravella visual que només ens podia dedicar un geni com Ang Lee...

L'Endemà Recomana: La Maga i el Club de la Serpiente

Una autèntica meravella... com agafar una obra literària de l'etiqueta de Rayuela i fer-ne un espectacle sense masses lluiments escènics ni literaris? doncs molt senzill... agafem una banda de música de jazz, els donem les partitures dels temes que escoltaven els integrants del Club de la Serpiente i ho fusionem tot plegat amb una bona dossis de Maga i de Horacio... La veritat és que és un espectacle digne de ser comentat en aquest blog... Esperem que tinguin gira prevista i que ben aviat arribin a les nostres contrades.

Fitxa tècnica:

A partir de “Rayuela” de Julio Cortázar

Companyia:
QUIM LECINA & SWINGSET
amb ANDREA FANTONI i LAIA PORTA

Actriu ANDREA FANTONI Actor QUIM LECINA Cantant LAIA PORTA SwingSet Saxo Baríton i Soprano ÀNGEL MOLAS Saxo alt SERGIO FRUCTUOSO Trompeta MIQUEL DONAT Trombó VÍCTOR GONZÁLEZ

Piano OCTAVI BAÑULS Contrabaix PEP RIUS Bateria OLIVIER ROCQUE Fotografia NÚRIA AGUADÉ Direcció musical ÀNGEL MOLAS Guió/Direcció escènica QUIM LECINA

Sinopsi:
Som a París, a finals dels 50, concretament en el barri de St. Germain-des-Près, on uns intel•lectuals de diferents nacionalitats, un grup d’amics formen EL CLUB DE LA SERPIENTE. Allà es reuneixen per escoltar jazz, beure vodka i dissertar sobre política, literatura, pintura i sobretot sobre relacions humanes.

L'Endemà Informa: En Bansky frotogafiat!

Per fi! Una dona ha fotografiat Bansky, el dibuixant de graffittis més buscat del món. Un artista que ha fet de l'art urbà-plàstic per exel·lència, el graffitti, una autèntica forma de protesta i manifestació. A més però, s'ha convertit en un autèntic ídol entre molts aficionats a aquest art i també entre molts reaccionaris que compren obres seves a través de la seva pàgina web

Ara però, Bansky ha estat obligat a sortir del seu anonimat, que gelosament guardava rere una ombra de misteri. No se sap encara la seva identitat però ja se sap que és un home blanc, prim i d'uns trenta anys. Amb tot, l'Endemà encara no ha pogut tenir accés a aquestes fotografies per poder-les mostrar... però s'espera que en els proper dies les podem publicar en aquest el vostre bloc. Tot i la dobla lectura que té el seu art (no deix d'embrutar parets públiques i no deix d'enriquir-se amb una falsa forma de promoció cool i antisistema) val a dir que aquest home és un autèntic geni de l'sprai... I sinó podeu consultar la seva pàgina web i encara acabareu comprant alguna cosa tal i com fan alguns dels artistes de Hollywood que se senten també antisistemes (Brad Pitt entre ells...)

L'Endemà Informa: 125 anys de Fortuny

El Teatre Fortuny celebra el seu 125é aniversari amb un Cicle d'alta qualitat. 125 anys després que l'òpera Faust aixequés el teló del que està considerat el segon Liceu de Catalunya, Víctor Ullate, el famós coreògraf i ballarí aragonès, torna a aixecar el teló del Fortuny amb Sasmara, un espectacle íntim, humà, ple de refents budistes. S'escau que Ullate ja va ser juntament amb Montserrat Caballé, Lluís Llach i Josep Maria Flotats, un dels encarregats de reinaugrar el teatre de Reus l'any 1988, després de cinc anys de reformes.

Serà Víctor Ullate qui avui amenitzarà una nit cultural que s'espera, sigui una autèntica joia història de la ciutat. Ho farà amb Sasmara, el seu nou espectacle, una obra plena de dansa, ballet i arts plàstiques. L'obra es podrà revisionar demà.

Amb Ullate s'arriba als 125 anys d'història d'un dels emblemes de Reus i de tota la província de Tarragona. Es tracta d'un teatre, construit el 1882 a partir de la necessitat imperiosa que la burgesia reusenca trobés en un espai les mateixes ofertes que es podien trobar a Barcelona. Durant anys el teatre acollí les obres que s'havien d'estrenar a la capital catalana, i es tenia molt en compte l'èxit que es tenia a Reus per saber si calia programa més o menys temps a Barcelona. El Fortuny es va convertir en una bona eina per a conèixer els gustos dels burgesos catalans, ja que la societat reusenca n'era un clar exemplar.

Després de la guerra el Fortuny es va haver de recolzar amb l'impuls del cinema (precisament en aquest aspecte es pot veure durant aquests dies a la Sala Fortuny del Centre de Lectura, en el marc del festival Memorimatge, una exposició de cartells i objectes relacionats amb el màrqueting del cinema als anys 30 i 40). No va ser fins als anys 80 en que es va voler donar un plus de qualitat al Teatre. Es va tancar per a dur-hi a terme reformes durant cinc anys. Des de la seva reobertura el 1988, ara fa 19 anys, el Fortuny ha tornat al lloc que li pertoca, per sota del Liceu i com a segon Teatre de Catalunya. La qualitat de les obres programades, l'exigència del públic reusenc i el nou impuls que representa el CAER han retornat el Fortuny a la elit del món teatral europeu.

Per molts ans Teatre Fortuny!

L'Endemà Recomana: Utilitzeu Blackle!

Google és la web més emprada en tota la xarxa. El cercador és contemplat per milions de CPU's de forma conjunta. Conscients que la pantalla amb fons blanc de Google gasta molta més energia que una pantalla negra, un col·lectiu de persones conscienciejades amb el Medi Ambient, han creat Black Google o el que és el mateix, Blackle. Aquesta ha de ser la vostra nova eina de treball per tal que, entre tots, estalviem el màxim d'energia possible.
Aquesta apliació ecològica de Google només està en la seva versió anglesa i encara no té totes les possibilitats del famós cercador. Però conté les mateixes bases de dades i els mateixos algorítmes de recerca que Google. Així doncs, no perdreu ni un àspid de precisió en les vostres cerques i tindreu a l'abast tot el que busqueu en Google.

Amb tot, alguns col·lectius ja han criticat la iniciativa d'aprofitada. Des de l'Endemà... recomanem Blackle si heu d'usar Google... però si podeu anar per lliure trobareu les coses abans... Google només és eficient quan es busca alguna cosa molt concreta... Ah! i no us oblideu d'emprar FireFox!

L'Endemà Informa: Arriba el Festival Memorimatge 2007

Arriba el Festival Internacional de Cinema i Televisió de la ciutat de Reus, el Memorimatge, un certament que celebra la seva segona edició amb una espectació immillorable. I és que ens trobem davant del primer Memorimatge des de la constitució formal del Centre de la Imatge Mas Iglésies de Reus (el CIMIR), un centre especialitzat en el tractament i digitalització d'imatges antigues.

El Festival començarà el proper 16 de Novembre i acabarà el dia 24, tot i que l'acte de clausura serà el dia 23 al Teatre Bartrina en una gala d'homenatge a la Sala Reus, la primera sala de projecció cinematogràfica de la ciutat. El Festival recull més d'un centenar de projeccions de tot tipus l'entrada a les quals és completament gratuïta. L'essència d'aquesta iniciativa, dirigida per Antoni Jiménez, és la de donar sortida a documents audiovisuals de principis de segle i oferir-los a la societat reusenca per a revisionar les diferents etapes de la nostra ciutat.

Una bona iniciativa que cal potenciar institucionalment per a que any rere any es puguin veure films i documents més curiosos i interessants.

Festival Memorimatge 2007 El Festival Memorimage 2007 Films d'avui amb imatges d'ahir té lloc entre el 16 i el 24 de novembre. Projecció films recuperats de principis segle XX
Dins el Festival Memorimage 07, el pròxim 23 de novembre, a les 22 h tindrà lloc la Cloenda del festival al Teatre Bartrina. Aquest acte obert al públic inclou la projecció dels films Crettineti re dei ladri (1909), comèdia italiana trobada a Reus de la col·lecció Antoni Martra, i "Las fiestas de Reus en honor a N.S. de la Misericordia" (1929), un documental recuperat a Montblanc.

L'Endemà Informa: Suurhusen ja està més inclinada que Pisa

A vegades, a la vida, tot és qüestió de com es miri. Aquesta tesi la recolzen enèrgicament els jutges del Llibre Guinness, que han qualificat el campanar de Suurhusen com el més inclinat del planeta, per davant de la famosa Torra de Pisa.

Segons les últimes dades presses pel jurat d'aquesta publicació, el campanar de Suuhursen s'inclina 5,19 graus, 1,22 graus més que la torre italiana, que ho fa en 3,97. Això el converteix en l'edifici més inclinat, robant-li el títol al preuat monument de Pisa.

Es curiós que sigui precisament la Torre de Pisa la que perdi aquest sibilí emblema, en tant que durant anys s'han esforçat els tècnics, els operadors i els arquitectes de tota Itàlia per preservar-la i que no continués inclinant-se, que era la tònica natural dels fonaments de la construcció. Ara, després de mils de millons invertits, resulta que turísticament hagués representat un gran valor que la torre s'hagués anat inclinant.

Ara haurem d'esperar a veure com reacciona el gran públic, com reaccionen els pisans i com reaccionen els habitants de Suurhusen, aquesta localitat alemanya que ostentarà l'edifici més tort del món.

L'Endemà Informa: Tutankamón torna a regnar

El 4 de novembre de 1922, un arqueòleg britànic anomenat Howard Carter va descobrir l’única tomba egípcia que no havia estat profanada. Era la tomba d’un jove faraó que havia mort l’any 1352 aC als 19 anys.

Fins ara els milions de turistes que cada any visitaven les terres egípcies només podien contemplar els tresors trobats a la cambra funerària, la seva màscara d’or (al Museu d’El Caire) i el seu sarcòfag, a la seva tomba de la Vall dels Reis (Luxor). Però aquest matí l’expectació ha estat major en saber-se que es trauria la mòmia del sarcòfag per exposar-la al públic.

El seu cos momificat es troba en una habitació contigua a la cambra funerària dins una urna de vidre. Està completament cobert per una tela de lli, excepte el cap i els peus (els quals ha destacat tothom per la seva mida). La mòmia no està en gaire bon estat, ja que quan Carter va descobrir-la va tenir molta feina per poder desenganxar-la del sarcòfag (el pas dels anys havia solidificat els productes amb què s’havia cobert el cadàver per conservar-lo) i es tem que la seva exposició n’empitjori l’estat. Però quina millor estratègia per atraure turistes?

Tutankamón va ser un faraó poc important, tan sols va regnar des dels vuit anys fins als dinou, però el descobriment de la seva tomba no profanada l’ha convertit en el més important dels faraons. Si ens fixem en tota la història que envolta la vida d’aquesta mòmia, és interessant pensar que hagués succeït si la tomba d’algú com Ramsès II hagués aparegut intacta...

L'Endemà Informa: Mor Claudi Arnavat

Ha mort Claudi Arnavat, director de Comunicació Corporativa de l'Ajuntament de Reus als 52 anys. A part de ser un dels professors de gran part dels membres del programa, el Claudi va ser l'artífex d'un procés profund de reforma i modernització de la imatge i de la comunicació corporativa de l'Ajuntament de Reus. Des de l'any 2000, Arnavat ha estat el màxim responsable de la comunicació corporativa de l'Ajuntament de Reus, adscrita a l'àrea d'Alcaldia, i que concentra les funcions comunicatives i gestiona integralment la imatge corporativa del Grup Ajuntament.

Algunes de les seves moltes fites: el Manual de Normes de Comunicació Corporativa, el Programa d'Identitat Visual que ha permès unificar la identitat corporativa municipal, el redisseny i la modernització dels mitjans corporatius El Mercadal, la gaseta municipal, i el web reus.net i reus.cat, i els nous mitjans de comunicació com els Papers estratègics i el butlletí de comunicació interna De dins. Pel que fa als mitjans corporatius, Claudi Arnavat ha tingut un paper destacat en l'obtenció de la llicència de televisió digital terrestre que explotarà en exclusiva l'Ajuntament de Reus i ha sentat les bases de la futura televisió municipal.

L'Endemà està de dol, i se suma a tots aquells que s'estimaven aquest autèntic monstre de la comunicació. Des de les ones et recordarem sempre Claudi...

L'Endemà Informa: Acaba un gran COS07

Ja està... els aficionats al teatre gestual i al mim haurem d'esperar 360 dies més per poder gaudir del proper COS... Amb tot, els espectacles que han ocupat els principals indrets culturals de Reus aquesta setmana han estat a l'altura del que demana el públic i del que exigeix un festival que ja duu 10 edicions i que cada any millora i es reinventa.

Era complicat oferir un millor homenatge a Marcel Marceau. El teatre de màsqueres alemanyes de dissabte a la nit al Fortuny va ser la cirereta d'un pastís amanit amb la companyia rusa Derevo el divendres al Bartrina. A destacar: Paul Leni, Deja Donné, Au mens i Yllana. Però el més espectacular de tot han estat els festivals de carrer que, tot i ser pocs, han mobilitzat grans quantitats d'espectadors. Reus ha tornat a demostrar que és una ciutat culturalment molt activa i preparada per assolir i acollir festivals complicats a nivell de públic com el COS.

Per l'any vinent caldrà millorar el programa... no perquè aquest any hagi estat un mal any... ans al contrari... però la gent de Reus té ganes de COS... i això només es mantindrà si cada any el nivell augmenta... per molt complicat que sigui. En aquesta línia, Lluís Graells, programador del festival, va declarar a l'Endemà que ja s'està treballant per la 11ena edició, el COS08.

L'Endemà informa: La Primera boda juantxi de Reus

Ariel Santamaria s'ha estrenat com a "sacerdot" de l'Ajuntament i ja ha casat la primera parella reusenca. Santamaria, regidor per la Coordinadora Reusenca Independent, no va poder casar els seus amics vestit d'Elvis Presley com volia, però tot just acabar els tràmits legals es va vestir amb el seu vestit de les grans ocasions i els va obsequiar amb un repertori musical digne del Rey del Rock.

Després de la boda l'Ariel va visitar els estudis de Punt 6 per a ser entrevistat per l'Endemà. En directe ens va assegurar que el fet de casar una parella va singificar molt per ell, que es va emocionar moltíssim, i que el dia és tant important com el de la investidura. L'Ariel també es va queixar que no pot casar com ell voldria, però va voler treure importància al fet, i va assegurar que la seva voluntat és la de continuar casant, si pot ser vestit d'Elvis, però que vol seguir acontentant les 15 parelles que ja li han demanat que els casi.

El saló de Plens de l'Ajuntament de Reus es va omplir aquest dissabte per veure l'Ariel Santamaria fent el seu primer casament. La primera parella reusenca casada per un juantxi a l'Ajuntament. No serà l'única... i nosaltres que ens n'al·legrem!

L'Endemà Informa: Sergi Belbel celebra els seus 20 anys de director amb una "pel·lícula"

A la Toscana és la nova obra del cèlebre dramaturg català Sergi Belbel. Sota la seva direcció hi tornem a trobar a Jordi Boixaderas i Lluís Solé, dos dels actors de moda a Catalunya gràcies a la seva participació en diferents serials televisius i que ja havien treballat amb Belbel al Mètode Grönholm de Jordi Galceràn. Però aquest cop Belbel tortura desenfrenadament a Boixaderas sense la clau d'humor de la darrera obra... Això sí, ho fa en un marc gairebé cinematogràfic, una obra desgloçada en infinitat d'escenes breus en les que varia completament el decorat, la il·luminació, les textures, els colors i fins i tot les parets... una autèntica coreografia mecànica i tècnica dirigida a la perfecció per un dels grans del teatre català.

A la Toscana és una obra que parla de la crisi dels 40 anys, la renúncia a la vida i l'espera de la mort, les pors interiors i eternes de l'ésser humà i el desamor. És un cant a la vida, però també un cant a la destrucció de les relacions matrimonials. Una meravellosa descripció del que és i pot arribar a ser l'amor. Direcció meravellosa... text meravellos... actors meravellosos? Doncs no. Boixaderas decep després de les seves actuacions a Fi de Partida i El Mètode Grönholm i Lluís Solés està mal aprofitat...

Amb tot, l'obra és un autèntica joia teatral. Omple tots els sentits de l'espectador i el commou i el fereix en tots i cadascún dels moments àlgids del text (que en són uns quants).

Fitxa Tècnica:

Autor i direcció: Sergi Belbel . Intèrprets: Jordi Boixaderas, Lluïsa Castell, Cristina Plazas, Lluís Soler . Disseny d’escenografia: Max Glaenzel, amb la col·laboració d’Estel Cristià . Disseny de vestuari: Montse Amenós . Disseny d’il·luminació: Kiko Planas (aai) . Música: Albert Guinovart . Disseny de so: José A. Gutiérrez . Caracterització: Toni Santos . Ajudanta de direcció: Cristina Clemente . Producció: Teatre Nacional de Catalunya

El protagonista d'A la Toscana és Marc (Jordi Boixaderas), un home que pateix una crisi sentimental amb la seva parella, la Joana (Cristina Plazas) tot i viure en una situació professional envejable. El seu amic Jaume (Lluis Soler) amaga un secret inconfessable i la Marta (Lluïsa Castells) és una doctora que vol ajudar la parella a sortir de la crisi. Tots quatre formen un mosaic de la humanitat contemporània, amb les seves pors i esperances, els seus conflictes i desitjos mai realitzats.

L'Endemà Informa: 40 anys de mite

Avui, dia 9 d'Octubre de 2007, es compleixen els 40 anys de l'assassinat d'Ernesto "Che" Guevara, una figura que ha acabat esdevenint una icona del segle XXI i un símbol per a molts moviments vinculats amb la lluita per la llibertat, fins i tot, lluny de l'Amèrica Central en la que va desenvolupar la seva activitat política i de lluita i compromís.

Avui es destapen mil i un fils argumentals al voltant de l'assassinat del revolucionari argentí. Molts afirmen que va ser una conxorxa del seu amic i company Fidel Castro, que suposadament hauria fet matar Guevara, però tot acaba semblant una altra conxorxa per fer de Fidel un dictador capaç d'assassinar als seus "germans". D'altres defensen la idea que el Che va morir tot i que els Estats Units mai va donar l'ordre que així ocorregués. Segons aquests analistes, el tirà Barrientos l'hauria fet matar a Bolívia en contra de la voluntat de la principal potència del món, que mai hagués volgut que Guevara es convertís en el símbol que finalment ha esdevingut.

Les circumstàncies reals que van envoltar la mort d'Ernesto Che Guevara de la Serna, en un indret de la selva boliviana, però, no són tan evidents com la història convencional ens ha intentat explicar. Sembla ser que certament no van ser els aparells secrets del govern americà (C.I.A) els qui van ordenar l'assassinat. Ben al contrari. Alguns documents procedents de la intel·ligència americana aporten una nova versió sobre el que va passar la nit d'aquell 9 d'Octubre de 1967.

Després de 40 anys escribint llibres, assaigs i de dur a terme investigacions dedicades a la vida i a la mort del Che, la idea que els Estats Units, i més concretament la Central Intelligence Agency, va ser l'impulsor de l'assassinat del lider revolucionari es desfà lentament però clamorosa. Les ordres que van arribar a Bolivia procedents de Washington eren de detindre'l viu. "Keep Him Alive", deien des de la capital americana.

El pla, segons aquestes darreres dades, era atrapar-lo i empresonar-lo a Panamà per a ensenyar al món el poder del liberalisme i arruinar així l'aleshores primogènit govenr de Castro a Cuba, un Castro que volia ampliar la revolució a tota Llatinoamèrica i convertir la zona en un altre Vietnam.

Finalment, René Barrientos, militar i dictador de Bolívia, va ordenar, saltant-se tot tipus d'ordre americana, que el Che fos executat a la selva. La ordre va arribar per ràdio, des de La Paz, just quan se'n va asseventar que s'havia detingut el Che

Amb la mort de Guevara es crea el mite que els Estats Units volien evitar crear. Amb els anys, les samarretes amb la cara del Che es troben repartides per tot el món, i simbolitzen que un dia la llibertat pot arribar, tal vegada, a partir de la revolució. Avui en dia molts dels països d'Amèrica del Sud estan dirigits per personatges que, aparentement, busquen seguir les mateixis ideologies que Guevara. Hugo Chávez a Veneçola, Evo Morales a Bolívia, i en menor mesura Lula Da Silva a Brasil i Daniel Ortega a Nicaragua, amén de la gobernant de Chile, Michelle Bachelet. Actualment Sudamèrica és més revolucionària que mai. O almenys això és el que volem creure. Sabem que hi ha corrupció i dictadures opresores... però cal creure que la lluita coninua

"Hasta la Victória Siempre!"

L'Endema Informa: Avui comença la 40ena edició del Festival Internacional de Sitges

Sitges serà a partir d'avui la capital de la ciència ficció i el cinema de terror. El cinema fantàstic aterra de nou amb el seu màxim esplendor a la població catalana, on es podran degustar pel·lícules com Redacted, de Brian de Palma o Cassandra's dream, de Woody Allen, amén de l'esperada El Orfanato, representant espanyola als Oscars. Des d'avui i fins el proper dia 14, Sitges es convertirà en un lloc terrorific per als espantadissos, i idíl·lic per als cinèfils.
Sitges inicia avui el que serà la 40ena edició d'un dels festivals més esperats del circuit europeu. Després d'haver tingut a Quentin Tarantino com a President del Jurat, o haver ofert un autèntic homenatge a David Lynch l'any passat, l'edició d'enguany del festival es presenta com una autèntica joia... I no només pel 40é aniversari, sinó també per les ansies de moltes espectadors de consumir bon cinema de terror, una cosa que darrerament pobla en massa les sales dels cinemes mundials amb títols tan reconeguts com Hostel.

Del reguitzell de films que es projectaran (més d'un centenar) en deu dies, veurem quin és l'escollit pel jurat per endur-se el guardó de millor pel·lícula.

L'Endema Informa: 50 anys de l'Sputnik

Avui, dia 4 d'Octubre, es compleixen 50 anys del llençament del que va ser el primer satèl·lit artificial llençat per la humanitat a l'espai. Es tracta de l'Sputnik, una bola d'acer de poc més de 80 quilos de pes i 60 centímetres

L'Sputnik va estar tres setmanes donant voltes a la Terra, tres setmanes en les que va realitzar 1.400 òrbitres completes. El satèlit estava coronat per quatre antenes que llençaven una emissió que molts radioaficionats es van llençar a perseguir.No va ser tant la importància del que va permetre l'Sputnik sinó la victòria en la cursa espaial que protagonitzaven les dues potències mundials d'aleshores, la URSS i els Estats Units. Va ser gràcies a l'Sputnik, a la posterior missió amb el primer passatger viu, la gossa Laika, i la primera missió tripulada (tan sols set anys més tard), la de l'astronauta Leonov (que va donar nom a una de les naus de la pel·lícula 2010 Una Odissea 2), que la Unió Soviètica avantajava i de quina manera els americans en aquesta peculiar guerra tecnològica.

L'Sputnik, que en rus vol dir "colega", representa l'inici del que molts han titllat de farsa, del que molts han titllat d'innecessari, del que molts han titllat de megalòmen, la cursa espaial.

L'Endemà recomana: Magic "Magic"

Ja està a la venda el nou disc del BOSS, de Bruce Springsteen, "Magic". Un treball en el que el cantant nordamericà torna al panorama musical amb la que, de sempre, ha estat la seva companyia, la E Street Band. Al mes de Novembre arribarà a l'Estat Espanyol. Actuarà a Madrid i Barkaldo.

Ja fa cinc anys que el Boss no treballa amb la seva banda, el darrer treball va ser aquell meravellos "The Rising"."Magic" arriba després que Bruce presentés per internet a finals d'agost "Radio Nowhere", el single amb que s'estrenava el de Nova Jersey després d'aquell acústic del 2005 anomenat "Devilts and Dust".

"Magic" el quinzé disc a de seva carrera, és un treball amb 12 temes plens de meravellosa música. 35 anys després de pujar per primera vegada a un escenari, Bruce fa una posada en escena impecable juntament amb la E Street Band. Un treball digne del Boss, que segur que no farà cap falera comprar als fans més aferrims... als que no ho som tant, el gaudirem d'altres maneres...

L'Endemà informa: 79 anys de "Un Chein Andalou"

L'1 d'Octubre de 1928 s'estrenava a Le Studio des Ursulines de París la pel·lícula de Luís Buñuel amb guió de Salvador Dalí i ell mateix.

Es tracta d’un curtmetratge surrealista de 17 minuts de durada, sense diàlegs i amb música de Wagner compartida amb un tango argentí. Considerat el film més significatiu del cinema surrealista, el seu rodatge va durar 15 dies i és la plasmació de dos somnis, un de Dalí i l’altre de Buñuel. Estava interpretat per Simone Maureill i Pierre Batcheff, i els mateixos Dalí i Buñuel, a més de Jaume Miravitlles. Poc després, Batcheff i Maureill se suïcidarien amb escassa diferencia de temps.

Des de l'Endemà cel·lebrem aquest aniversari... perquè el 79 i no un altre? doncs perquè l'absurditat i la incoherència eren bases importants del surrealisme. Recomanem a tots plegats que le reviseu...

L'Endemà informa: Ha mort Marcel Marceau

Els qui estimem el teatre estem de dol: Ha mort l'home que va fer reviure l'art del gest, la màgia del moviment, la senzillesa de l'expressió corporal i la contundència de la mirada. L'home amb la cara pintada de blanc que ha fet riure a tantes generacions amb els seus il·larants gags còmics farcits de mim, que ha fet plorar i ha conmogut els cors de mils i mils de seguidors del teatre amb la seva expressió ens ha deixat després de 50 anys d'escenaris i aplaudiments.

Una de les seves grans sentències: "Mai facis parlar un mim... no pararà..."; el definia perfectament. Home de moltes i intel·ligents paraules va ser capaç de reconstruir un art milenari, el de l'expressió corporal, que la paraula escrita i radiofònica s'havia encarregat de mitigar.

Avui tot el món del teatre el plora. Molt probablement el COS '07, que se celebrarà a Reus el proper més de Novembre, li retrà un pòstum homenatge, un merescut homenatge, un insuficient homenatge, puix és la figura més emblemàtica del món del teatre gestual... i si no... ¿qui no s'hagués pintat de blanc el rostre si s'hagués volgut disfrassar de mim?

Des de l'Endemà, et diem adéu amb la mà, ens allarguem un somriure amb els dits i et llencem un petó de comiat. Per tu Marcel.

L'Endemà denuncia: Centenars de manifestants poden ser condemnats per cremar fotos dels reis

Després de veure com la revista El Jueves era segrestada per una portada divertida que segons els jutges atemptava contra la llibertat i la moral dels prínceps d'Astúries, avui ens despertem amb aquesta notícia:

"Manifestants vinculats a l'independentisme català i el republicanisme van cremar ahir fotografies dels reis a Girona en una manifestació en contra de la imposició borbona que ja dura 300 anys. La concentració es va dur a terme per protestar per la visita del rei a la capital del Gironès en una trobada amb empresaris que de ben segur que estaven molt orgullosos per haver portat els reis".

Ara els manifestants s'enfronten a un delicte d'injuries a la corona i podrien ser condemnats a 2 anys de presó... igualtat? democràcia?

L'Endemà denuncia: La situació a Lizartza i el seu tracte mediàtic

Què farieu si us impossessin un alcalde? És el que passa al municipi de Lizartza, a la província administrativa de Guipuzcoa. En aquest municipi hi governa el partit popular després que en les passades eleccions l'esquerra abertzale es veiés il·legalitzada en algunes poblacions d'Euskal Herria. Amb tot, les mostres de descontentament amb l'alcaldessa popular s'han anat repetint sense que cap administració competent es possicioni a favor de la voluntat democràtica.

Davant la impotència i el malestar popular, algunes persones han increpat reiteradament l'alcaldessa, que fins i tot ha estat amenaçada de mort. Aquesta passada setmana, i per a més INRI, l'alcaldessa popular va penjar una bandera espanyola a la façana de l'Ajuntament. L'endemà la bandera va apareixer coberta amb una Ikurriña, i l'alcaldessa ha estat novament insultada i increpada.

Tot plegat crea un estat de tensió innecessari que es podria sol·lucionar molt fàcilment: Sotmetre el govern del municipi a la voluntat democràtica, és a dir, donar el poder del poble a l'esquerra abertzale. Però enlloc d'això els governs de torn permeten que una alcaldessa imposada provoqui tot un poble, corri el risc de ser ametrellada qualsevol d'aquests dies i tingui el "privilegi" de convertir-se en una màrtir més de la causa nacionalista espanyola a Euskal Herria.

Però potser el que més està aixecant polsegrera és el tracte mediàtic que rep aquest cas. La majoria de mitjans, favorables a la llei de partits que manté l'esquerra abertzale sense possibilitats de representació a bona part d'Euskal Herria, consideren denigrant el tracte rebut per part de l'alcaldessa. I sinó, mireu els enllaços de la dreta... sobretot, evidentment... els d'Antena 3.

Des de l'Endemà ens solidaritzem amb aquest municipi i la injustícia democràtica a la que es veu sotmès, i intentarem contactar amb ells per fer ressò del que els passa... però sense filtres feixistes.

L'Endemà Recomana: Rayuela de Júlio Cortázar

Rayuela és la obra suma de la literatura d'un dels escriptors argentins més reconeguts per la crítica, Júlio Cortázar. El seu llenguatge intuitiu i maquiavèlic i el seu estil eternament ric, fan d'aquest llibre un poema de 700 pàgines, una obra mestra de la literatura contemporània que ho serà pels segles dels segles. Amb tot, conèixer i llegir Cortázar és complicat i dificultós, requereix paciència i hàbit, i sobretot, una extrema concentració a l'abast de molt pocs en aquest temps tant estressants. Per això, des de l'Endemà del Fòrum, recomanem agafar-lo amb tranquilitat i amb dedicació, sabent que es pot estar llargues temporades sense llegir-lo, i que no per això es perdrà el fil de la història. Al cap i a la fi, Rayuela és un llibre ple de llibres, una novel·la plena de textos i paràfresis. Només cal llegir-les, conjuntament o separada, i gaudir d'una estona de literatura de la bona, poc abundant en les prestatgeries de les llibreries avui en dia.


Clica aquí per llegir el llibre

L'Endemà Recomana: Foc a l'Arboç

El quart diumenge d'Agost és festa a l'Arboç, una de les festes més importants de la cultura tradicional i popular catalana. Les festes, que aquest any s'allargeun del 24 al 29 d'Agost tenen el seu clímax aquest diumenge amb la Carretillada dels Diables de l'Arboç, sens dubte els més espectaculars del país.

La Carretillada dels Diables de l'Arboç és tot un esdeveniment festiu, cultural i de pólvora. És un esdeveniment que tot amant de la tradició i el foc no es pot perdre a la vida. Per això, l'Endemà us insta a que aquest vespre us acosteu a l'Arboç a gaudir-ne i a fer-ne gresca i xerinola.

Visca la Festa Major de l'Arboç! i Visca els seus Diables!

L'Endemà recomana: Cicle Quentin Tarantino

La nova pel·lícula del genial director està a punt d'estrenar-se a les nostres cartelleres. És per això que des de l'Endemà del Fòrum us volem recomenar que feu un cop d'ull a la meravellosa filmografia d'un dels directors més atípics de la història. Les seves il·larants escenes, els seus guions cargolats i maquiavèlics i la seva minuciosa tasca musical el converteixen en una de les banderes cinematogràfiques d'aquest programa.

És per això que us proposem un recorregut per les seves principals pel·lícules, tenint en compte la música, el muntatge i les perspectives. Assaborint el color de la imatge i cada una de les paraules dels seus guions. Heus aquí un petit tast.

Pulp Fiction, Jackie Brown i Reservoir Dogs són tres de les seves primeres obres filmogràfiques. Molt compactes entre sí, però molt diferents. Pulp Fiction i Reservoir Dogs potser són les dues millors pel·lícules de la seva filmografia (amb perdó per Kill Bill, autèntica obra mestra). Però a més de la ja esmentada Kill Bill (les dues són bones per igual, i una no s'entén sense l'altra), Tarantino també ha participat en obres com a director invitat (Four Rooms o Sin City a nivell de pel·lícules, i Urgences i C.S.I a nivell de sèries de TV), participacions en les que sempre hi ha aparegut, d'una manera o altra, el seu amic Robert Rodríguez, qui per cert, comparteix cartell amb Tarantino amb la seva nova pel·lícula.

Així doncs, Grind House és un doble passe de Death Proof (la nova pel·lícula de Tarantino amb Kurt Russell com a protagonista) i Planet Terror, ja estrenada al nostre país. Falta poc per a l'estrena d'aquesta darrera pel·lícula de Tarantino, però, amb tot, recomanem repassar la filmografia i visualitzar també Planet Terror per començar a climatar-se amb una sèrie B pel plat fort que ens espera... Tarantino aterra de nou... i ho fa amb molta força. Veurem que ens té preparat aquest cop el director de Tennessee.

L'Endemà denuncia: Circ i taurons

Avui s'ha mort un animal... un? quants animals han mort avui? quants peixos han perdut la vida als aquaris del món? i quantes rodes de premsa s'han fet? una... perquè? doncs perquè el circ mediàtic és capaç de convertir una rutina en notícia.

Tots els pescadors saben que a 15 milles de la costa els taurons tigre són el pa de cada dia (pocs són els que mai han tornat amb un d'aquests animals entrelligat a les xarxes). És més, allà és possible veure-hi catxalots com més ens acostem a Mallorca.

Però el fet que alguns mitjans de comunicació estessin durant un mes informant de la presència d'un tauró a les costes catalanes (segons es diu s'ha arribat a avistar a més de 120 kilòmetres de la zona on finalment ha estat capturat) ha creat una expectació tal que ha sobrepassat les mesures que són adequades a prendre en aquests casos. L'Ajuntament de Tarragona s'ha vist obligat per pressió mediàtica a tancar la platja al bany (una mesura incoherent tractant-se d'un animal que s'alimenta de plàcton), però tot i això, les mesures han estat insuficients davant l'allau de curiosos que, instats i alertats pels mitjans cada cop més nombrosos que informaven dia sí i dia també del tauró, s'acostaven per treure'n una fotografia. Fins i tot alguns incoscients es llençaven a l'aigua per a tocar-lo (no és que el tauró sigui perillós, aquí els perillosos som nosaltres...).

Finalment, el dia de la seva captura mig estat espanyol mediàtic es troba càmera en mà davant la platja del miracle per captar la imatge de dos persones agafant un peix que necessita tractament mèdic de forma evident. Les presses, les empentes, les trepitjades, els cops... i un animal que necessita arribar al tanc d'aigua sinó vol morir... un tanc d'aigua al que tant sols podrà estar-hi una hora en vida...

Ja s'ha acabat tot pel pobre tauró (que no té cap culpa de res del que ha passat). Però ara potser manca que alguns mitjans es replantegin la seva política d'informació i que tots plegats ens conscienciem del que ens envolta en realitat i no estiguem només pendents del que ens diuen els mitjans. Voleu taurons? agafeu una barca i endinseu-vos al mar mediterrani. També hi trobareu dofins i animals espectaculars... no cal a muntar un circ mediàtic pel fet que vinguin aquí a la costa... el monten ells quan nosaltres anem al mar?

I una altra cosa... El pobre tauró s'ha mort... però quanta gent no mor al dia al món i no és notícia? Si el món certament s'ha de regir per aquests paràmetres replantegem-nos molt les coses... o sinó, serem esclaus dels mitjans, de la informació i de les rucades que s'acaben publicant.

L'Endemà Recomana: Rattatouille

Simplement una genialitat... la pel·lícula comença amb una presentació de personatges i situació genials... amb l'impressionant escena de la vella que els descobreix seguida d'una no menyspreable fugida i d'una descripció meravellosa de la ciutat de París a través del llom d'una rata que ens passeja per les canonades dels edificis de la capital francesa.

A partir d'aquí un seguit de situacions ben plantejades i executades, en el marc d'una ambientació animada i d'una música que ja voldrien moltes grans pel·lícules amb actors reals. La màgia de Pixar sorprén de nou al més pur estil Buscando a Nemo, però aquest cop amb planos cinematogràfics preciosos (com el cenital del petó, o els planos seqüència de la cuina). Una pel·lícula de gairebé dues hores (com malhauradament marca actualment la doctrina cinematogràfica) amb dossis d'humor, bona cinema i guió fenomenals, que la fan molt amena i gens pesada. Des d'aquest fotolog, felicitats i sobretot, si us agrada el bon cinema d'animació al·lucinareu amb la posada en escena i els detalls (no us perdeu els detalls sonors! com el click click que fa el telèfon quan li tiren cartes al damunt... tot mooolt acurat!)

L'Endemà del Fòrum recomana: no us la perdeu...

Notícia: L'Endemà del Fòrum celebra el seu tercer aniversari amb una marató de 13 hores

A l'esdeveniment hi van participar molts dels col·laboradors habituals del programa (Jordi Olària, Víctor Velasco, Josep Gallofré, Laia Díaz...) i els tres fundadors (Àlex González, Roger Seró i Marc Càmara). Una marató que va començar a les 12 del migdia i que s'acabava a la 1 de la matinada.

Els plats forts de la festa van ser l'Ariel Santamaria, el flamant regidor juantxi de l'Ajuntament de Reus, Montse LLussà, actualment presentadora del Versió a RAC1 "estiu", Fermí Fernández, component del Terrat, Joan Reig, bateria dels Pets i molts d'altres coneguts i concorreguts del programa i de la cultural reusenca i rodalies.

A més, la vetllada va ser amenitzada pels 4 pingüins, per les estrafalàries conexions de Josep Gallofré des dels San Fermíns d'Iruña i la participació de periodistes i membres de la cultura de la ciutat de Reus. Unes pizzes i aquest meravellós pastís van servir d'habituallament durant les dures hores.

L'Endemà del Fòrum gaudeix ara mateix d'unes merescudes vacances a l'espera de l'inici de la quarta temporada del programa.