L'Endemà informa: 79 anys de "Un Chein Andalou"

L'1 d'Octubre de 1928 s'estrenava a Le Studio des Ursulines de París la pel·lícula de Luís Buñuel amb guió de Salvador Dalí i ell mateix.

Es tracta d’un curtmetratge surrealista de 17 minuts de durada, sense diàlegs i amb música de Wagner compartida amb un tango argentí. Considerat el film més significatiu del cinema surrealista, el seu rodatge va durar 15 dies i és la plasmació de dos somnis, un de Dalí i l’altre de Buñuel. Estava interpretat per Simone Maureill i Pierre Batcheff, i els mateixos Dalí i Buñuel, a més de Jaume Miravitlles. Poc després, Batcheff i Maureill se suïcidarien amb escassa diferencia de temps.

Des de l'Endemà cel·lebrem aquest aniversari... perquè el 79 i no un altre? doncs perquè l'absurditat i la incoherència eren bases importants del surrealisme. Recomanem a tots plegats que le reviseu...

L'Endemà recomana: Cicle Quentin Tarantino

La nova pel·lícula del genial director està a punt d'estrenar-se a les nostres cartelleres. És per això que des de l'Endemà del Fòrum us volem recomenar que feu un cop d'ull a la meravellosa filmografia d'un dels directors més atípics de la història. Les seves il·larants escenes, els seus guions cargolats i maquiavèlics i la seva minuciosa tasca musical el converteixen en una de les banderes cinematogràfiques d'aquest programa.

És per això que us proposem un recorregut per les seves principals pel·lícules, tenint en compte la música, el muntatge i les perspectives. Assaborint el color de la imatge i cada una de les paraules dels seus guions. Heus aquí un petit tast.

Pulp Fiction, Jackie Brown i Reservoir Dogs són tres de les seves primeres obres filmogràfiques. Molt compactes entre sí, però molt diferents. Pulp Fiction i Reservoir Dogs potser són les dues millors pel·lícules de la seva filmografia (amb perdó per Kill Bill, autèntica obra mestra). Però a més de la ja esmentada Kill Bill (les dues són bones per igual, i una no s'entén sense l'altra), Tarantino també ha participat en obres com a director invitat (Four Rooms o Sin City a nivell de pel·lícules, i Urgences i C.S.I a nivell de sèries de TV), participacions en les que sempre hi ha aparegut, d'una manera o altra, el seu amic Robert Rodríguez, qui per cert, comparteix cartell amb Tarantino amb la seva nova pel·lícula.

Així doncs, Grind House és un doble passe de Death Proof (la nova pel·lícula de Tarantino amb Kurt Russell com a protagonista) i Planet Terror, ja estrenada al nostre país. Falta poc per a l'estrena d'aquesta darrera pel·lícula de Tarantino, però, amb tot, recomanem repassar la filmografia i visualitzar també Planet Terror per començar a climatar-se amb una sèrie B pel plat fort que ens espera... Tarantino aterra de nou... i ho fa amb molta força. Veurem que ens té preparat aquest cop el director de Tennessee.

L'Endemà Recomana: Rattatouille

Simplement una genialitat... la pel·lícula comença amb una presentació de personatges i situació genials... amb l'impressionant escena de la vella que els descobreix seguida d'una no menyspreable fugida i d'una descripció meravellosa de la ciutat de París a través del llom d'una rata que ens passeja per les canonades dels edificis de la capital francesa.

A partir d'aquí un seguit de situacions ben plantejades i executades, en el marc d'una ambientació animada i d'una música que ja voldrien moltes grans pel·lícules amb actors reals. La màgia de Pixar sorprén de nou al més pur estil Buscando a Nemo, però aquest cop amb planos cinematogràfics preciosos (com el cenital del petó, o els planos seqüència de la cuina). Una pel·lícula de gairebé dues hores (com malhauradament marca actualment la doctrina cinematogràfica) amb dossis d'humor, bona cinema i guió fenomenals, que la fan molt amena i gens pesada. Des d'aquest fotolog, felicitats i sobretot, si us agrada el bon cinema d'animació al·lucinareu amb la posada en escena i els detalls (no us perdeu els detalls sonors! com el click click que fa el telèfon quan li tiren cartes al damunt... tot mooolt acurat!)

L'Endemà del Fòrum recomana: no us la perdeu...