Els qui estimem el teatre estem de dol: Ha mort l'home que va fer reviure l'art del gest, la màgia del moviment, la senzillesa de l'expressió corporal i la contundència de la mirada. L'home amb la cara pintada de blanc que ha fet riure a tantes generacions amb els seus il·larants gags còmics farcits de mim, que ha fet plorar i ha conmogut els cors de mils i mils de seguidors del teatre amb la seva expressió ens ha deixat després de 50 anys d'escenaris i aplaudiments.
Una de les seves grans sentències: "Mai facis parlar un mim... no pararà..."; el definia perfectament. Home de moltes i intel·ligents paraules va ser capaç de reconstruir un art milenari, el de l'expressió corporal, que la paraula escrita i radiofònica s'havia encarregat de mitigar.
Avui tot el món del teatre el plora. Molt probablement el COS '07, que se celebrarà a Reus el proper més de Novembre, li retrà un pòstum homenatge, un merescut homenatge, un insuficient homenatge, puix és la figura més emblemàtica del món del teatre gestual... i si no... ¿qui no s'hagués pintat de blanc el rostre si s'hagués volgut disfrassar de mim?
Des de l'Endemà, et diem adéu amb la mà, ens allarguem un somriure amb els dits i et llencem un petó de comiat. Per tu Marcel.
1 comentario:
Senyor Càmara, que no actualitzem amb els continguts del programa de demà? Jo muntant reportatges i no ho anuncies? Tens una trucada telefònica lligada, però a què no endevines el sexe de l'entrevistat? Sí! És dona! Tu que et queixaves que no hi havien veus femenines al programa... Demà t'envaïrem!
Un petonet!
Publicar un comentario