L'Endemà Informa: 125 anys de Fortuny

El Teatre Fortuny celebra el seu 125é aniversari amb un Cicle d'alta qualitat. 125 anys després que l'òpera Faust aixequés el teló del que està considerat el segon Liceu de Catalunya, Víctor Ullate, el famós coreògraf i ballarí aragonès, torna a aixecar el teló del Fortuny amb Sasmara, un espectacle íntim, humà, ple de refents budistes. S'escau que Ullate ja va ser juntament amb Montserrat Caballé, Lluís Llach i Josep Maria Flotats, un dels encarregats de reinaugrar el teatre de Reus l'any 1988, després de cinc anys de reformes.

Serà Víctor Ullate qui avui amenitzarà una nit cultural que s'espera, sigui una autèntica joia història de la ciutat. Ho farà amb Sasmara, el seu nou espectacle, una obra plena de dansa, ballet i arts plàstiques. L'obra es podrà revisionar demà.

Amb Ullate s'arriba als 125 anys d'història d'un dels emblemes de Reus i de tota la província de Tarragona. Es tracta d'un teatre, construit el 1882 a partir de la necessitat imperiosa que la burgesia reusenca trobés en un espai les mateixes ofertes que es podien trobar a Barcelona. Durant anys el teatre acollí les obres que s'havien d'estrenar a la capital catalana, i es tenia molt en compte l'èxit que es tenia a Reus per saber si calia programa més o menys temps a Barcelona. El Fortuny es va convertir en una bona eina per a conèixer els gustos dels burgesos catalans, ja que la societat reusenca n'era un clar exemplar.

Després de la guerra el Fortuny es va haver de recolzar amb l'impuls del cinema (precisament en aquest aspecte es pot veure durant aquests dies a la Sala Fortuny del Centre de Lectura, en el marc del festival Memorimatge, una exposició de cartells i objectes relacionats amb el màrqueting del cinema als anys 30 i 40). No va ser fins als anys 80 en que es va voler donar un plus de qualitat al Teatre. Es va tancar per a dur-hi a terme reformes durant cinc anys. Des de la seva reobertura el 1988, ara fa 19 anys, el Fortuny ha tornat al lloc que li pertoca, per sota del Liceu i com a segon Teatre de Catalunya. La qualitat de les obres programades, l'exigència del públic reusenc i el nou impuls que representa el CAER han retornat el Fortuny a la elit del món teatral europeu.

Per molts ans Teatre Fortuny!

L'Endemà Informa: 40 anys de mite

Avui, dia 9 d'Octubre de 2007, es compleixen els 40 anys de l'assassinat d'Ernesto "Che" Guevara, una figura que ha acabat esdevenint una icona del segle XXI i un símbol per a molts moviments vinculats amb la lluita per la llibertat, fins i tot, lluny de l'Amèrica Central en la que va desenvolupar la seva activitat política i de lluita i compromís.

Avui es destapen mil i un fils argumentals al voltant de l'assassinat del revolucionari argentí. Molts afirmen que va ser una conxorxa del seu amic i company Fidel Castro, que suposadament hauria fet matar Guevara, però tot acaba semblant una altra conxorxa per fer de Fidel un dictador capaç d'assassinar als seus "germans". D'altres defensen la idea que el Che va morir tot i que els Estats Units mai va donar l'ordre que així ocorregués. Segons aquests analistes, el tirà Barrientos l'hauria fet matar a Bolívia en contra de la voluntat de la principal potència del món, que mai hagués volgut que Guevara es convertís en el símbol que finalment ha esdevingut.

Les circumstàncies reals que van envoltar la mort d'Ernesto Che Guevara de la Serna, en un indret de la selva boliviana, però, no són tan evidents com la història convencional ens ha intentat explicar. Sembla ser que certament no van ser els aparells secrets del govern americà (C.I.A) els qui van ordenar l'assassinat. Ben al contrari. Alguns documents procedents de la intel·ligència americana aporten una nova versió sobre el que va passar la nit d'aquell 9 d'Octubre de 1967.

Després de 40 anys escribint llibres, assaigs i de dur a terme investigacions dedicades a la vida i a la mort del Che, la idea que els Estats Units, i més concretament la Central Intelligence Agency, va ser l'impulsor de l'assassinat del lider revolucionari es desfà lentament però clamorosa. Les ordres que van arribar a Bolivia procedents de Washington eren de detindre'l viu. "Keep Him Alive", deien des de la capital americana.

El pla, segons aquestes darreres dades, era atrapar-lo i empresonar-lo a Panamà per a ensenyar al món el poder del liberalisme i arruinar així l'aleshores primogènit govenr de Castro a Cuba, un Castro que volia ampliar la revolució a tota Llatinoamèrica i convertir la zona en un altre Vietnam.

Finalment, René Barrientos, militar i dictador de Bolívia, va ordenar, saltant-se tot tipus d'ordre americana, que el Che fos executat a la selva. La ordre va arribar per ràdio, des de La Paz, just quan se'n va asseventar que s'havia detingut el Che

Amb la mort de Guevara es crea el mite que els Estats Units volien evitar crear. Amb els anys, les samarretes amb la cara del Che es troben repartides per tot el món, i simbolitzen que un dia la llibertat pot arribar, tal vegada, a partir de la revolució. Avui en dia molts dels països d'Amèrica del Sud estan dirigits per personatges que, aparentement, busquen seguir les mateixis ideologies que Guevara. Hugo Chávez a Veneçola, Evo Morales a Bolívia, i en menor mesura Lula Da Silva a Brasil i Daniel Ortega a Nicaragua, amén de la gobernant de Chile, Michelle Bachelet. Actualment Sudamèrica és més revolucionària que mai. O almenys això és el que volem creure. Sabem que hi ha corrupció i dictadures opresores... però cal creure que la lluita coninua

"Hasta la Victória Siempre!"