L'Endemà Recomana: Teatre de Proximitat

Teatre proper, en el que el públic pot veure cada un dels detalls de l'actuació dels protagonistes, en el que es poden contemplar, com si ens trobéssim contemplant una pel·lícula en directe, els petits gestos dels actors que, normalment, en un gran teatre, passen desapercebut. A Reus es pot contemplar aquests dies teatre de proximitat... bon teatre de proximitat, gràcies a "El Mort" i "La més Forta", ambdós produccions del CAER amb la coproducció del Centre d'Art de Cal Masó.

"El Mort" és la història d'un homenatge a un difunt personatge de Reus. Els espectadors assistiran als assajos de la preparació d'aquest homenatge a les llotges del Teatre Fortuny. Cada un dels tres pisos està dirigit per un director, i en cada pis trobem cinc monòlegs interpretats per cinc actors de les nostres contrades. Tot plegat un exercici d'ironia, d'originalitat de Ferran Madico, dificilment exportable, però amb ganes d'internacionalització.

D'altra banda, a Reus podem gaudir de "La més Forta", un text breu de Stindberg interpretat per dos actrius de les nostres contrades i dirigit pel reusenc Francesc Cerro. L'espectacle té lloc al Centre d'Art de Cal Masó, i juga amb l'espai i el públic. Tot i que no té la força que potser s'espera de Cerro, l'espectacle està brillantment interpretat. Al final i a l'inici de l'espectacle el públic gaudeix d'un petit cocktail preparat per Eduard Xaduch, cap de cuina del Restaurant "El Bulli".

L'Endemà informa: el nou Mac, més petit que mai

Apple presenta el portàtil més prim del món. Una autèntica meravella de la tècnica.

És més prim que el dit índex, i més ràpid que el millor dels PC's... la marca Apple sorprèn de nou a la parròquia afeccionada a les curiositats informàtiques amb un revolucionari ordinador portàtil que pesa poc més de quilo i mig i que es pot guardar en un sobre d'enviament de documents. Aquest nou Apple, anomenat MacBoock Air, es pot comprar de moment per internet per 1800 dólars, uns 1649 euros.

A més, Apple farà arribar aviat a l'Estat Espanyol el nou telèfon iPhone, que arribarà aquí en la seva segona versió i tot un ventall d'aplicacions extras. Serà a partir del mes d'Abril, i es podrà trobar a partir dels 450 euros.

L'Endemà Informa: Bardem s'endú el Globus d'Or

Javier Bardem ha guanyat el Globus d'Or al millor actor de repartiment pel seu paper d'assassí al film 'No es país para viejos', dirigit i escrit pels germans Coen i que també ha obtingut el Globus al millor guió. La pel·lícula, que s'estrenarà a Espanya el 8 de febrer, era una de les candidates favorites en aquesta edició i va ser premiada fa poc com a millor pel·lícula 2007 pel Cercle de Crítics de Nova York.

La 65a edició del Globus d'Or s'ha tancat complint tots els pronòstics. 'Más allá de la pasión', dirigida per Joe Wright i protagonitzada per Keira Knightley i James McAvoy, era el film que més nominacions al Globus d'Or presentava, en concret set, de les quals n'ha obtingut dos, el de millor pel·lícula i millor banda sonora, composta per Dario Marianelli.
'Sweeney Todd: el barbero diabólico de la calle Fleet', de Tim Burton, que tenia quatre nominacions, ha estat guardonada amb el Globus a la millor pel·lícula comèdia musical i millor actor de comèdia, premi que ha recaigut en el seu protagonista, Johny Depp, que interpreta un sinistre personatge que té una barberia a Londres. Altres guardonats han estat Julie Christie, Daniel Day-Lewis i Kate Blanchet.
Julian Schnabel, per part seva, ha conquistat el Globus d'Or al millor director per la pel·lícula 'La escafandra y la mariposa', de coproducció francesa que, a més, ha obtingut el guardó a la millor pel·lícula en la modalitat de llengua estrangera.

Aquesta és la llista de guardonats:


Pell·ícula dramàtica: 'Expiación', de Joe Wright
-Millor actru (drama): Julie Christie ('Lejos de ella')
-Millor actor (drama): Daniel Day-Lewis ('Pozos de ambición')
-Millor pel·lícula cómica o musical: 'Sweeney Todd: The Demon Barber Of Fleet Street', de Tim Burton
-Millor actriu (comèdia o musical): Marion Cotillard ('La vie en rose')
-Millor actor (comèdia o musical): Johnny Depp ('Sweeney Todd')
-Millor pel·lícula d'animació: 'Ratatouille'
-Millor pel·lícula en llengua no anglesa: 'La escafandra y la mariposa' (Francia y EE.UU.), de Julian Schnabel
-Millor actriu de repartiment: Cate Blanchett ('I"m Not There')
-Millor actor de repartiment: Javier Bardem ('No es país para viejos')
-Millor director: Julian Schanbel ('La escafandra y la mariposa')
-Millor guió original: Ethan Coen y Joel Coen ('No es país para viejos')
-Millor banda sonora: Dario Marianelli ('Expiación')
-Millor cançó original: 'Guaranteed', de Eddie Vedder ('Into The Wild')
-Millor sèrie de televisió (drama): 'Mad Men'
-Millor actriu en una sèrie de televisió (drama): Glenn Close ('Damages')
-Millor actor en una sèrie de televisió (drama): Jon Hamm ('Mad Men')
-Millor sèrie de televisió (comèdia o musical): 'Extras'
-Millor actriu en una sèrie de televisió (comèdia o musical): Tina Fey ('30 Rock')
-Millor actor en una sèrie de televisió (comèdia o musical): David Duchovny ('Californication')
-Millor telefilm: 'Longford'
-Millor actriu en un telefilm: Queen Latifah ('Life Support')
-Millor actor en un telefilm: Jim Broadbent ('Longford')
-Millor actriu de repartiment en una sèrie o telefilm: Samantha Morton ('Longford')
-Millor actor de repartiment en una sèrie o telefilm: Jeremy Piven ('Entourage')

L'Endemà Critica: Expiaxión - No n'hi ha per tant...

Hagués pogut escriure jo la crítica... però no ho hagués fet ni la meitat de bé que aquest company de Sevilla que porta com a nick Philelvrum, i que he conegut a la comunitat de cinèfils FimAffinity (algun dia en parlarem). Així que, com que compartim fil per randa les mateixes opinions... heus ací la meva crítica de la pel·lícula Expiación... tot i que no l'he escrita jo, perquè no ho hagués fet pas tan bé...

Un desastre precioso, pero desastre al fin y al cabo

Uno no puede evitar sentirse engañado después de haber sido partícipe de esta experiencia cinematográfica tan brillante a nivel técnico como fallida en su estructura narrativa. Es una lástima, porque los primeros 50 minutos, toda una pieza de orfebrería fílmica, fluyen aparentando ser una simbiosis perfecta de todos los elementos audiovisuales al servicio de una narración concisa que atrapa y promete dar muchísimo más de lo que demuestra tener en la siguiente hora.

A partir de ese momento, la película cae en la más absoluta indeterminación y empieza a consumirse en su propia estilización. Véase como ejemplo paradigmático el inmenso, lírico y precioso plano secuencia de la playa, momento cinemático sublime pero totalmente innecesario para el avance de la historia y que queda al descubierto como un vehículo de lucimiento para Joe Wright y su equipo técnico.

Cuando parece que la historia se queda sin balas para mantenernos despiertos, remonta un poco el vuelo, para engañarnos como a chinos en un “sorprendente” final del cual me queda claro que si la Briony fuera una escritora de verdad, desde luego las editoras de baratas novelas rosa tendrían un nombre más que engrosar a sus listas, justito al lado de incompetentes como Danielle Stelle. En ese momento, la música de Marianelli (que acumula un acierto tras otro desde la magnífica “In This World” de Michael Winterbottom), la excelente fotografía de Seamus McGarvey (jugando en la misma liga de Kaminski respecto a la sobreexposición y balanceándose en la fina línea que separa al cine del anuncio de perfumes), el (por momentos) audaz montaje y las correctas interpretaciones del elenco principal pierden toda su importancia, puesto que la historia se ha desvanecido en la nada. Una reflexión sobre la necesidad de los finales felices intenta dotar al conjunto de una supuesta trascendencia metalingüística que no consigue más que maquillar el entuerto sin más consecuencia que un sonoro “MEH” por parte de un espectador cabreado por haberse quedado con el agrio regusto de un mal caramelo maravillosamente envuelto.

philelvrum

L'Endemà Informa: Neix WikiSeek, el cercador de Wikipedia

Des d'ara ja es poden fer consultes de recerca per internet a través d'un nou portal que s'espera que sigui, a la llarga, la competència de Google en el sector.

Es tracta de WikiSeek, el cercador de la Wikipedia, un espai de cooperació internàutica entre navegants de diferents parts del món que han estat capaços de crear un autèntic universi enciclopèdic a la xarxa.

Per començar a treballar en aquesta nova eina de recerca que, per cert, també es podrà formar des dels internautes, de la mateixa manera que la wikipedia, ja podeu entrar al WikiSeek

D'altra bada, Google, té previst treure aviat al mercat la seva pròpia encicliopèdia per a navegants. La guerra està servida...

L'Endemà Recomana: Schiele

Pocs pintors saben transmetre el cost humà com ho ha fet Shiele al llarg de la seva enorme carrera pictòrica. Heus aquí una de les demostracions més infinites de la plasmació perfecte del cos humà en les figures de Shiele, en les seves mans, en els seus sexes sovint provinents i emul surats.

Egon Shiele, deixeble de Gustav Klimt i membre efervescent de l'expressionisme austríac de principis del segle XX és considerat, a la par, un immens pintor de retrats i autoretrats. Però també les seves obres sobre les "ciutats negres" i els edificis truculents que esboçava l'han fet famós.

El seu estil és erotisme en estat pur, amb una càrrega especial d'emoció i sensualitat a la pell, a les formes i als colors. La fam es converteix en un tema predilecte en les seves composicions, apareixen com una dona vella i pansida que s'apodera de cossos joves i innocents.

Sense cap mena de dubte un pintor que cal conèixer i estudiar. Des de l'Endemà us el presentem i us incitem a descubrir-lo.

L'Endemà Informa: Els actors recolzen els guionistes pels Globus d'Or

El Sindicat d'actores de cinema i televisió dels Estats Units ha informat amb gairebé total seguretat que recolzarà la vaga de guionistes que s'està duent a terme a l'altra banda de l'Atlàntic, i que d'aquesta manera tenen intenció de boicotejar la gala de lliurement dels premis Globus d'Or, una cerimònia prevista pel proper 13 de Gener. Els 72 actors nominats no creuaràn els piquets dels guionistes per a recollir els guardons, i recolzaran les accions que aquests facin fora de l'Hotel Beverly Hilton on es farà el lliurament.

Anteriorment el sindicat s'havia postul·lat fent palesa la decisió de cada actor d'accedir o no al recinte i de rebre o no els guardons que s'han de lliurar, però després que entre tots ells hi hagi hagut un autèntic consens finalment s'ha optat per la decisió col·lectiva com a sol·lució.

Els guionistes s'oposen a negociar amb l'Associació de la Premsa Estrangera a Hollywood, que lliura els premis, per a arribar un acord i salvar la cerimònia. Fa poques hores el sindicat de guionistes ha emès un comunicat en que reivindica la seva voluntat de boicotejar l'acte i col·locar piquets a l'entrada del presitigiós hotel de Los Angeles.

Finalment sembla que, en veure que la manca d'idees i de producció no era suficient per fer palesa les seves queixes, els guionistes han optat per mesures més dràstiques... i els actors els recolzen... per alguna cosa serà...

L'Endemà 175: Homenatge a Àfrica

L'Endemà busca conscienciejar-se amb la pobresa i les dificultats polítiques d'Àfrica en uns dies com aquests.

Aquest dissabte 5 de Gener, vigília de la diada de reis, l'Endemà entrevistarà Maria Dolors Massana, Presidenta de Reporters sense Frontera a l'Estat Espanyol, per parlar sobre la llibertat d'expressió arreu del món i sobre la pressió injusta que es professa sobre la premsa lliure. A més però, Remei Gómez, Delegada a Barcelona de l'ONG Africa Directo, ens parlarà sobre els problemes que colpegen l'etern continent i que, entre d'altres coses, afavoreixen el contagi de la SIDA, la mortaldat infantil i l'abús de drets humans per part de dirigents corruptes.

Aquest dissabte, l'Endemà del Fòrum parlarà africà. Perquè qualsevol nen que ens senti, sàpiga que no tots els nens del món tenen el goig de poder tenir UN sol dia de reis...

L’Endemà Informa: El Dakar suspès per amenaces terroristes

Per primera vegada en 30 anys d’història el Rally Dakar ha quedat suspès. Tot plegat s’ha decidit aquest matí quan els organitzadors han decidit seguir els consells del Ministre d’Exteriors de França que ahir demanava als participants francesos de no recórrer les 8 etapes que tenien lloc en territori maurità degut a la poca seguretat que oferien les previsions. Val a dir que aquestes 8 etapes suposen més de la meitat del recorregut total del Dakar (que consta de 15 etapes) i que els organitzadors han tingut molt en compte les advertències de la diplomàcia francesa en aquesta decisió.

Les reaccions no han tardat a tenir lloc. La majoria dels participants estan desolats i completament desanimats. El Rally no només és un esdeveniment esportiu, també és la suma de molts factors que tenen el motor un punt d’inflexió, però que recorden també a les maratonianes sessions de viatges pel desert que la humanitat ha dut a terme des dels anals de la història. El contacte entre la roda i la sorra és el contacte entre la humanitat i el desert. I any rere any, el Llac Rosa ha simbolitzat, com a punt d’arribada del Dakar, una superació personal i competitiva per damunt de l’esport i la publicitat que engloba el Dakar.

Tot plegat una mala notícia per l’esport, pels aventurers que no volien guanyar, ans acabar un recorregut meravellós per uns terrenys sensacionals.

L'Endemà Informa: L'atur augmenta a Tarragona més que enlloc

Tarragona és la província estatal en que més ha augmentat el nombre d'aturats en aquest any 2007. En xifres absolutes: de les poc més de 5MIL persones que s'han quedat sense feina a Catalunya durant aquest any passat gairebé la meitat són de les comarques tarragonines. Una de les causes d'aquest augment de l'atur ha estat el comportament negatiu del sector de la construcció, un sector en el que s'ha recollit un increment de desocupats a Catalunya de gairebé el 23%.

La província de Tarragona ha tancat l'any 2007 amb 2Mil 146 desocupats més que el 2006, una xifra que representa gairebé un augment del 8% i que la converteix en la província catalana amb un increment més pronunciat, a molta distància de Girona, que no arriba al 3% i de la mitjana catalana que se situa en un 1,93%. Des dels sindicats se situa la devallada del sector de la construcció com a causa d'aquest augment de l'atur. Escoltem Mario Rigau de la Unió General de Treballadors i Jaume Prost de Comissions Obreres

Des de la patronal CEPTA, Rafael Tatay ha manifestat la seva sorpresa després de les dades publicades avui, ja que afirma que a part de la Construcció, la resta de sectors, Comerç, Servei i Indústria, es mantenen positivament.

En concret a Catalunya, el sector de la construcció és el que recull un increment més important de l'atur amb una aportació de 3.023 persones, per davant del sector serveis, amb 2.421 aturats.

L'Endemà Denuncia: Els periodistes al punt de mira

Aquest any han mort 86 periodistes i des del 1994, en plena guerra dels Balcans i del conflicte de Rwanda, no es donaven aquestes xifres. Això representa un increment del 244% en els darrers cinc anys, tal i com denuncien "Reporters sense Fronteres", una xifra que preocupa als professionals del sector però que també és una evident conseqüència de la opressió sobre la llibertat d'expressió.

Aquestes són les xifres:

El 2007 :
86 periodistes morts
20 col·laboradors de mitjans morts
887 detinguts
1511 agredits i amenaçats
528 mitjans censurats
67 periodistes segrestats

A Internet :
37 bloggers detinguts
21 agredits
2.676 webs tancats o suspessos

Tot plegat, un autèntic atemptat contra la llibertat d'expressió. A l'Iraq, per exemple, ja no hi ha el mateix nombre de periodistes estrangers que fa uns anys... i és que gairebé cada mes hi mor un professional de la comunicació...

L'Endemà Critica: Perquè "El Orfanato"?

Dos pel·lícules de génere... dos films que sorgeixen de directors catalans i que arriben a milers d'espectadors... fins i tot d'arreu del món... Però malhauradament, l'Acadèmia de Cinema Espanyol es queda amb la dolenta... Algú m'ho pot explicar?

"REC" i "El Orfanato" són dos molt bones pel·lícules. Però la de Jaume Balagueró assoleix uns nivells d'intensitat, de realisme i d'elegància cinematogràfica que desbanca irremeiablement el film de Bayona en una, gairebé cruela, comparació. I és que per molt que les dues pel·lícules siguin de por, de cinema fantàstic, per molt que les dues protagonistes sigui rosses, per molt que els nens apareguin d'alguna manera o altra... per molts paral·lelismes que hi volguem establir, "REC" és eternament superior a "El Orfanato".

I així doncs... perquè l'Acadèmia ha decidit escollir "El Orfanato" per anar als Òscars (tot i que amb molta probabilitat no hi acabarà arribant...)? Perquè no es va apostar d'entrada per un més que reconegut Balagueró? Perquè no es va apreciar d'entrada el projecte de "REC", mil i una vegades més innovador pel gènere que no pas "El Orfanato"?

Les respostes, suposo, ens arribaran en forma d'una tercera pel·lícula de terror: "Los Productores i sus decisiones políticas"...

L'endemà Informa: El Bartrina amb bona música

El Teatre Bartrina de Reus viurà una temporada d’hivern-primavera plena d’èxits musicals, entre els que destaquen Antònia Font i Marlango. A part de la música però, el Bartrina acollirà obres de teatre del Nacional i òperes del Liceu gràcies al conveni de l’Anella Cultural.

La programació s’iniciarà el proper 12 de Gener amb l’espectacle de la “Coral Romput”, a càrrec del Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona. El primer plat fort arriba el dia 17 amb l’obra de teatre “Com pot ser que t’estimi tant”. Toni Albà dirgirà el grup de Teatre Estable del Baix Camp (Tebac) amb l’espectacle “Mira sempre la part bona de la vida” els dies 9 i 10 de Febrer. Antònia Font aterrarà el dia 16 amb un concert íntim del seu barrer cd “Coser i Cantar” i el CAER dedicarà els dies 6, 7 i 8 de Març a parlar de l’artista Wim Vandekeybus.
Tot plegat per arribar a la segona part de la temporada on el Bartrina acollirà el Festival Internacional de Jazz, com ja va sent habitual, l’Exposició Nacional de roses, el Trapezi i els espectacles del Teatre Nacional de Catalunya “Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit” (del 23 al 26 d’Abril) i el concert de Marlango, el grup de l’actriu Leonor Watling que torna al Bartrina després de dos anys.
“El Silenci del mar”, amb Pere Arquillué, “L’home, la béstia i la virtud” i la tradicional “Nit de Claqué” tancaràn la programació pels mesos de Maig, Juny i Juliol.
Tot plegat un autèntic luxe pel teatre Bartrina i per tots els seus espectadors, que de ben grat gaudiran de la programació d’enguany.

Més informació clicka aquí

L'Endemà Informa: 25 anys de Thriller

Thriller és el segon àlbum del cantant Michael Jackson com a solista, després de la seva etapa com a líder de la banda familiar, coneguda com Jacksons i Jackson Five. El seuprimer treball va ser Off the Wall de 1979.

Publicat per Epic Records l'1 de desembre de 1982, l'àlbum va comptar amb la producció de Quincy Jones i les composicions de Rod Temperton. És el disc més venut de la història de la música (104 milions de còpies venudes).

La cancó "Thriller", icona del disc, va aconseguir multitud de crítiques positives i el seu videoclip es va convertir en un autèntic emblema de la cultura pop dels anys 80. John Landis, director del videoclip, va crear per a Michael Jackson un autèntic curtmetratge de terror de 13 minuts de durada.

El disc va aconseguir 58 discs de platí, dos d'urani y 8 Premis Grammy.

L'Endemà Recomana: Lust Caution

Lliçó magistral d'Ang Lee... després de dos grans pel·lícules com "Tiger and Dragon" i "BrockeBack Mountain", el gran cineasta ens regala una història d'amor i odi, de passions i política, de desig i de dolor, ambientada en la Xina ocupada de la Segona Guerra Mundial.

Amb un detall en la imatge propi del genial Won Kar Wai i amb un acurat guió que combina les lentes escenes amb autèntiques lliçons de cinema, Ang Lee converteix aquest "Luts Caution" en una peça de museu, de col·leccionista, d'una incontable bellesa visual i d'una elegància gairebé infinita. A més però, Lee s'ha sabut rodejar dels genials Tony Leung i Wei Tang que l'acompanyen en aquesta odissea cinematogràfica plagada de referents (no només Won Kar Wai, que ja havia treballat amb Leung a "In the Mood for Love", sinó també ombres hitchckoquianes i cinema negre dels anys 50). Sense cap mena de dubte una autèntica meravella visual que només ens podia dedicar un geni com Ang Lee...

L'Endemà Recomana: La Maga i el Club de la Serpiente

Una autèntica meravella... com agafar una obra literària de l'etiqueta de Rayuela i fer-ne un espectacle sense masses lluiments escènics ni literaris? doncs molt senzill... agafem una banda de música de jazz, els donem les partitures dels temes que escoltaven els integrants del Club de la Serpiente i ho fusionem tot plegat amb una bona dossis de Maga i de Horacio... La veritat és que és un espectacle digne de ser comentat en aquest blog... Esperem que tinguin gira prevista i que ben aviat arribin a les nostres contrades.

Fitxa tècnica:

A partir de “Rayuela” de Julio Cortázar

Companyia:
QUIM LECINA & SWINGSET
amb ANDREA FANTONI i LAIA PORTA

Actriu ANDREA FANTONI Actor QUIM LECINA Cantant LAIA PORTA SwingSet Saxo Baríton i Soprano ÀNGEL MOLAS Saxo alt SERGIO FRUCTUOSO Trompeta MIQUEL DONAT Trombó VÍCTOR GONZÁLEZ

Piano OCTAVI BAÑULS Contrabaix PEP RIUS Bateria OLIVIER ROCQUE Fotografia NÚRIA AGUADÉ Direcció musical ÀNGEL MOLAS Guió/Direcció escènica QUIM LECINA

Sinopsi:
Som a París, a finals dels 50, concretament en el barri de St. Germain-des-Près, on uns intel•lectuals de diferents nacionalitats, un grup d’amics formen EL CLUB DE LA SERPIENTE. Allà es reuneixen per escoltar jazz, beure vodka i dissertar sobre política, literatura, pintura i sobretot sobre relacions humanes.

L'Endemà Informa: En Bansky frotogafiat!

Per fi! Una dona ha fotografiat Bansky, el dibuixant de graffittis més buscat del món. Un artista que ha fet de l'art urbà-plàstic per exel·lència, el graffitti, una autèntica forma de protesta i manifestació. A més però, s'ha convertit en un autèntic ídol entre molts aficionats a aquest art i també entre molts reaccionaris que compren obres seves a través de la seva pàgina web

Ara però, Bansky ha estat obligat a sortir del seu anonimat, que gelosament guardava rere una ombra de misteri. No se sap encara la seva identitat però ja se sap que és un home blanc, prim i d'uns trenta anys. Amb tot, l'Endemà encara no ha pogut tenir accés a aquestes fotografies per poder-les mostrar... però s'espera que en els proper dies les podem publicar en aquest el vostre bloc. Tot i la dobla lectura que té el seu art (no deix d'embrutar parets públiques i no deix d'enriquir-se amb una falsa forma de promoció cool i antisistema) val a dir que aquest home és un autèntic geni de l'sprai... I sinó podeu consultar la seva pàgina web i encara acabareu comprant alguna cosa tal i com fan alguns dels artistes de Hollywood que se senten també antisistemes (Brad Pitt entre ells...)

L'Endemà Informa: 125 anys de Fortuny

El Teatre Fortuny celebra el seu 125é aniversari amb un Cicle d'alta qualitat. 125 anys després que l'òpera Faust aixequés el teló del que està considerat el segon Liceu de Catalunya, Víctor Ullate, el famós coreògraf i ballarí aragonès, torna a aixecar el teló del Fortuny amb Sasmara, un espectacle íntim, humà, ple de refents budistes. S'escau que Ullate ja va ser juntament amb Montserrat Caballé, Lluís Llach i Josep Maria Flotats, un dels encarregats de reinaugrar el teatre de Reus l'any 1988, després de cinc anys de reformes.

Serà Víctor Ullate qui avui amenitzarà una nit cultural que s'espera, sigui una autèntica joia història de la ciutat. Ho farà amb Sasmara, el seu nou espectacle, una obra plena de dansa, ballet i arts plàstiques. L'obra es podrà revisionar demà.

Amb Ullate s'arriba als 125 anys d'història d'un dels emblemes de Reus i de tota la província de Tarragona. Es tracta d'un teatre, construit el 1882 a partir de la necessitat imperiosa que la burgesia reusenca trobés en un espai les mateixes ofertes que es podien trobar a Barcelona. Durant anys el teatre acollí les obres que s'havien d'estrenar a la capital catalana, i es tenia molt en compte l'èxit que es tenia a Reus per saber si calia programa més o menys temps a Barcelona. El Fortuny es va convertir en una bona eina per a conèixer els gustos dels burgesos catalans, ja que la societat reusenca n'era un clar exemplar.

Després de la guerra el Fortuny es va haver de recolzar amb l'impuls del cinema (precisament en aquest aspecte es pot veure durant aquests dies a la Sala Fortuny del Centre de Lectura, en el marc del festival Memorimatge, una exposició de cartells i objectes relacionats amb el màrqueting del cinema als anys 30 i 40). No va ser fins als anys 80 en que es va voler donar un plus de qualitat al Teatre. Es va tancar per a dur-hi a terme reformes durant cinc anys. Des de la seva reobertura el 1988, ara fa 19 anys, el Fortuny ha tornat al lloc que li pertoca, per sota del Liceu i com a segon Teatre de Catalunya. La qualitat de les obres programades, l'exigència del públic reusenc i el nou impuls que representa el CAER han retornat el Fortuny a la elit del món teatral europeu.

Per molts ans Teatre Fortuny!

L'Endemà Recomana: Utilitzeu Blackle!

Google és la web més emprada en tota la xarxa. El cercador és contemplat per milions de CPU's de forma conjunta. Conscients que la pantalla amb fons blanc de Google gasta molta més energia que una pantalla negra, un col·lectiu de persones conscienciejades amb el Medi Ambient, han creat Black Google o el que és el mateix, Blackle. Aquesta ha de ser la vostra nova eina de treball per tal que, entre tots, estalviem el màxim d'energia possible.
Aquesta apliació ecològica de Google només està en la seva versió anglesa i encara no té totes les possibilitats del famós cercador. Però conté les mateixes bases de dades i els mateixos algorítmes de recerca que Google. Així doncs, no perdreu ni un àspid de precisió en les vostres cerques i tindreu a l'abast tot el que busqueu en Google.

Amb tot, alguns col·lectius ja han criticat la iniciativa d'aprofitada. Des de l'Endemà... recomanem Blackle si heu d'usar Google... però si podeu anar per lliure trobareu les coses abans... Google només és eficient quan es busca alguna cosa molt concreta... Ah! i no us oblideu d'emprar FireFox!

L'Endemà Informa: Arriba el Festival Memorimatge 2007

Arriba el Festival Internacional de Cinema i Televisió de la ciutat de Reus, el Memorimatge, un certament que celebra la seva segona edició amb una espectació immillorable. I és que ens trobem davant del primer Memorimatge des de la constitució formal del Centre de la Imatge Mas Iglésies de Reus (el CIMIR), un centre especialitzat en el tractament i digitalització d'imatges antigues.

El Festival començarà el proper 16 de Novembre i acabarà el dia 24, tot i que l'acte de clausura serà el dia 23 al Teatre Bartrina en una gala d'homenatge a la Sala Reus, la primera sala de projecció cinematogràfica de la ciutat. El Festival recull més d'un centenar de projeccions de tot tipus l'entrada a les quals és completament gratuïta. L'essència d'aquesta iniciativa, dirigida per Antoni Jiménez, és la de donar sortida a documents audiovisuals de principis de segle i oferir-los a la societat reusenca per a revisionar les diferents etapes de la nostra ciutat.

Una bona iniciativa que cal potenciar institucionalment per a que any rere any es puguin veure films i documents més curiosos i interessants.

Festival Memorimatge 2007 El Festival Memorimage 2007 Films d'avui amb imatges d'ahir té lloc entre el 16 i el 24 de novembre. Projecció films recuperats de principis segle XX
Dins el Festival Memorimage 07, el pròxim 23 de novembre, a les 22 h tindrà lloc la Cloenda del festival al Teatre Bartrina. Aquest acte obert al públic inclou la projecció dels films Crettineti re dei ladri (1909), comèdia italiana trobada a Reus de la col·lecció Antoni Martra, i "Las fiestas de Reus en honor a N.S. de la Misericordia" (1929), un documental recuperat a Montblanc.